Respecte de la crisi global i climàtica actual i futura, no hi ha pla B, ni C, ni D...i a vegades es podria valorar si realment hi ha pla A, o es simple inèrcia, o qui dies passa anys empeny.
No es pot canviar de conreu, ja que no hi ha amb tant valor afegit i interessant productivitat en condicions de seca, no es factible el desplaçament del conreu, tant per aspectes geogràfics, edafoclimatics com socials, no es tindrà suficient aigua per totes les vinyes i sectors coincidents en el territori per molta tecnologia que es vulgui aplicar, i sens dubte no es pot seguir esperant un clima i un mercat, que ja no hi son.
Encara avui amb una nítida realitat climàtica i la seva derivada d’emergència social, moltes veus publiques i privades, individuals i col·lectives, segueixen cridant a la cautela en la informació, com si aquesta resolgués alguna cosa.
Cert es que es important no generar desencís, però més important es encara, disposar de tota la informació i les explicacions respecte d’aquesta, ja que així es com es promou coneixement, i amb aquest esperança.
L’esperança es una força que inspira idees i promou actuacions, per tant es important generar-la i mantenir-la.
En la situació actual, similarment al que es va fer en altres crisi, cal estratègia a mig i llarg termini, respecte de que es vol fer, com i perquè, junt amb plantejaments tàctics que permetin una bona agronomia per cada terrer i any a any.
Per mi, l’estratègia es recuperar el conjunt terrer/raïm/vi com un tot inseparable, que confereix identitat i diferenciació als productes vínics, lo qual es un al·licient pel consumidor i amb aquest el mercat.
La tàctica te que permetre reduir i/o reconduir la incertesa ambiental, mitjançant l’ús compartit i general en un context de sobrietat en l’ús dels recursos, del coneixement, la tècnica i el sentit comú.
En aquest punt, cal posar l’agronomia en primer lloc, evitant les solucions màgiques i per tant no contrastades, que apareixen en els moments de crisi, no hi res més màgic que el coneixement i el treball en equip per assolir objectius estudiats, pactats i plantejats.
No hi ha pla B ni d’altres, hi ha l’objectiu de seguir, per esser un sector resilient aplicant solidàriament el pla d’actuació més adient a cada unitat productiva, pensant en el context compartit, que engloba el territori, l’aigua, l’energia, la biodiversitat, la cultura i la població.
