El proper dimarts 21 el Sense Ficció de TV3 estrenarà Mossos: llums i ombres, un documental dirigit i produït pel penedesenc Guillem Carol sobre la història recent dels Mossos d’Esquadra. El reportatge analitza els esdeveniments que han marcat el cos, des de la seva refundació després del franquisme fins als debats sobre quin model policial demana la societat catalana.
El 17 d’agost de 2017 va tenir lloc l’atac terrorista d’arrel gihadista a la Rambla de Barcelona. Els Mossos d’Esquadra, que fins aleshores no s’havien enfrontat mai directament a un fet d’aquestes característiques, van reaccionar a l’atemptat amb gran agilitat i eficiència. Una àmplia majoria de la societat catalana va elogiar la professionalitat del dispositiu, una fràgil reconciliació que va durar dos mesos, fins al referèndum de l’1 d’octubre, on els mossos també van tenir un paper protagonista.
La relació entre els Mossos i la societat catalana és, doncs, una història d’amor i desamor que ha recollit la productora penedesenca Incís Films. Es reflexiona sobre què ha suposat per al cos els atemptats del 17 d’agost, el referèndum de l’1 d’octubre, el paper del major Trapero i la resposta policial als aldarulls després que es fes pública la sentència del Procés. El documental es nodreix d’imatges d’arxiu i també del testimoni de polítics, responsables del cos i experts en la matèria. El fil conductor el marca la cronologia dels fets i l’explicació del dia a dia de la policia catalana en les seves àrees més destacades, com ara la Investigació Criminal, la Lluita Antiterrorista, la Brigada Mòbil o el patrullatge urbà.
El punt de partida se situa el 1983, quan el primer govern de Jordi Pujol planteja a l’Estat la necessitat de tenir una policia catalana pròpia. També es fa referència als acords dels anys noranta, que permeten convertir els Mossos en una policia integral, i a la culminació del seu desplegament al conjunt del territori el 2008.
Un dels punts clau del documental és el debat constant al voltant de quin model policial necessita una societat democràtica i moderna com la catalana. És imprescindible, doncs, fer referència a esdeveniments clau com les grans manifestacions entre el 2008 i el 2012, el cas Ester Quintana i la prohibició de les bales de goma.