Actualment s'està tornant a tramitar la Llei del Canvi Climàtic d'Espanya, que unificarà criteris per tal de poder complir amb els compromisos de la COP21 de París del 2015, en els quals s'estableix un marc global per mitigar els efectes del canvi climàtic. Sobre aquesta qüestió n’hem parlat amb Robert Savé, investigador emèrit de l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA).
En què està treballant actualment l'IRTA per tal de contribuir a reduir els efectes del canvi climàtic?
Des del 2013 estem treballant, junt amb d’altres institucions de recerca, en com adaptar la nostra agricultura a la nova realitat i també en incrementar la fixació del carboni que fan diversos conreus i entre ells les vinyes per tres motius: perquè com més es fixi menys creixerà el canvi climàtic; perquè hi ha una sèrie de propostes del Ministeri d'Agricultura i d'acord amb la COP21 de París que proposen compensar les empreses que el fixen i perquè el carboni/matèria orgànica al sòl ajuda a retenir aigua i evitar erosió, molt important en els secans. Així, les indústries menys contaminants tindran més avantatges. La vinya no és un camp d'enciams, que pots anar canviant cada any, és una aposta que fa un productor a 30 o 40 anys vista i, per tant, és important que a partir del seu compromís amb el conreu i la terra, tingui unes compensacions.
Les compensacions les faria la Unió Europea?
La normativa base apareix a la COP 21 que es va fer a París el 2015 i es va ratificar a la del 2016 que es va celebrar a Marraqueix. Si seran diners que vindran d'Europa a Espanya i aquesta les distribuirà com consideri o si vindran directament a les comunitats autònomes, ho desconec. El que sí que està clar és que hi ha una sensibilitat que qui guardi carboni sigui compensat.
Com s'aconseguirà fixar el carboni?
El primer que va fer el món de la ciència va ser estudiar si la vinya podia fixar carboni. Després es va entrar en la segona fase. Es va demanar a un Grup Operatiu Nacional (CARBOCERT) que elaborés una guia de com gestionar els conreus per aconseguir maximitzar la fixació de carboni. Això vol dir que quan es comenci a aplicar hi haurà disponible una explicació de la manera de fer-ho. El tema a nivell científic i tècnic i legislatiu ja està tancat. Ara falta que s'aprovi la Llei del Canvi Climàtic d'Espanya i es comenci a aplicar, i aleshores hi haurà totes les normes que en penjaran.
Quan és previst que es pugui aprovar aquesta llei?
Tinc entès que es vol aprovar aquest any, perquè els compromisos de la COP21 recauen sobre els països i, a més a més, hi ha una sèrie de normes que estableixen que, abans del 2030, s'han de reduir considerablement les emissions de carboni. Això poca gent ho farà, mirem com indicador el creixement continu d'emissions tot i la certesa del canvi climàtic, per tant, hi ha d'haver lleis que obliguin i potenciïn aquesta reducció. A Catalunya l'any 2017 es va aprovar una llei que ha estat molt condicionada per la jurisprudència espanyola, per tant, tothom fa i desfà, però no es concreta i el temps passa i el carboni atmosfèric creix.
Aquest és el principal problema?
El primer és que no arriba a les persones prou informació contrastada. Es diu que els boscos fixen molt de carboni i que l'agricultura emet gasos d'efecte hivernacle. És cert que amb el tractor, o quan llaurem, emetem carboni, i també amb els fungicides i fertilitzants, però una vinya fixa una magnitud similar de carboni que una pineda de pi blanc i un camp d'oliveres ho supera amb escreix. Cal tenir present que les 55.000Ha de vinyes a Catalunya fixen una quantitat molt important de carboni, i a més a més produeixen raïm, vi i cava, fixen població, cultura, paisatge i no es cremen, fins i tot contribueixen a reduir el risc d’incendis forestals als boscos del Mediterrani. Per això s'ha de potenciar el seu manteniment. Aquí tenim uns vins i caves molt bons i podem generar des de la DO productes singulars, adaptats a la normativa ambiental.
Al món del vi hi ha cada cop més conscienciació sobre els efectes del canvi climàtic.
Sí, és un del sectors, juntament amb el de l'oliva, que tenen molt clar des de sempre que el canvi climàtic els afectarà i que, per tant, han de treballar amb ell per seguir fent el seu producte. Al sector vitivinícola hi ha un referent important pel que fa a la conscienciació i la sostenibilitat, FamíliaTorres, però molts altres cellers també podrien apostar per aquesta opció. Catalunya està ben posicionada, per assumir els reptes del canvi climàtic, però en d’altres llocs d'Espanya la producció és ambientalment insostenible.
Encara queda molt de camí a recórrer.
En efecte. És complicat aplicar una llei com aquesta perquè es mirarà de reduir al màxim les emissions per aconseguir el residu zero. Molts sectors demanaran moratòries, perquè sinó se'ls encariran molt els processos o no seran capaços de fer el canvi funcional en temps i forma. Crec que ningú està en contra de la llei del canvi climàtic, però això pot representar un canvi substancial en la manera de produir, transportar, de consumir, i de viure, i no tothom està disposat a fer-ho.
Olga Aibar
