No mor el que recordem i perviu el que escrivim. TCG
Aquest llibre de Teresa Costa Gramunt, ha esta editat per Voliana edicions i s’estructura a partir de les memòries de l’autora en el camp de l’exlibris, i al final trobem dos apèndixs on l’autora recull comentaris de la seva tasca en aquest camp i també ella mateixa comenta el llenguatge simbòlic dels exlibris, o bé la situació de l’exlibris en l’actualitat, i els exlibris de diferents artistes emblemàtics, des de ben propers fins de l’altra banda del món. En fi, un treball ingent al voltant d’aquest tema que poca gent coneix amb profunditat com ella.
Cal destacar el rigor científic amb què aborda aquestes memòries, que no per això són menys humanes ni menys rigoroses, ni menys bellament escrites, en el camp de l’art.
Els exlibris comencen a la biblioteca de Tiy, esposa d’Amenofis III, que crea una marca per ordenar els papirs de la seva biblioteca i afirmar-ne la propietat, el s.XV abans de l’EC. I amb el Renaixement i la impremta esdevenen marca de propietat dels llibres d’algú. Amb les tècniques artístiques com la xilografia, el gravat, la serigrafia... es transformaran en belles obres d’art.
La TCG ens hi endinsarà a través de dues històries: la de l’exlibris per una banda i la de la seva relació amb ells per l’altra. El llibre entrecreuarà aquestes dues mirades i l’una s’enriquirà de l’altra, i ens guiarà vers quin ha estat el rol de l’exlibris en la història més recent de la nostra cultura.
Veureu que la seva obra com exlibrista, és una obra ben feta, amb rigor, tal com és ella com persona i escriptora. Influenciada per l’Art Nouveuau, i de manera especial pel seu admirat Alexandre de Riquer, però sense oblidar el món Zen, ni el camp de la simbologia, entrarà en la meravella d’aquest art amb les maletes plenes d’aquest bagatge.
Però la seva lluita no es va aturar aquí. Compromesa com és amb el país, se’l va recórrer amb més d’un centenar d’exposicions per fer arribar els exlibris arreu. Va fundar l’ACE i va col·laborar amb exlibristes catalans i europeus perquè aquest art no defallís. També hi coneixereu els noms de persones del nostre país que estimen i creen exlibris, però també autors asiàtics i europeus. Hem de dir que és una mirada global que parteix a la vegada del seu microcosmos personal.
Però no ens quedem amb els fets, ella fa una tasca seriosa, cert, però no només, ens mostra també la importància d’aquest art en el camp de la simbologia, la mística dels àngels, la maternitat, la natura (especialment l’arbre), el teatre de la comèdia de l’art, el cubisme, la música, la naturalesa de les coses senzilles ....i de manera concreta s’endinsa en l’obra d’art com a matèria de l’esperit, com un retrat psicològic, amb un devessall d’humanitat i de profunditat, que és marca de la casa.
Manlleva del doctor Joan Oró la frase: Som pols d’estrelles i el científic li facilita el camí de la metafísica de l’art, a partir de la senzillesa del savis, on hi percebem l’ordre còsmic de les coses belles que ens envolten.
Els exlibris esdevenen, doncs, molt més que un dibuix. I tot com si fos un camp verd de blat a la primavera, que està ple de flors, ens arriba l’aroma de la seva escriptura i de la seva filosofia de vida.
Son unes memòries sí, però també un tractatus filosoficus de les seves creences i de la seva manera d’entendre el món, que passa pel feminisme, per l’hermenèutica de l’exlibris, la simbologia i l’alquímia de les imatges i la reflexió profunda sobre l’art i la relació que ella i l’ésser humà hi tenen.
Des del respecte i l’amor que professa a aquesta disciplina es veu clarament en aquestes memòries que cal reivindicar l’exlibris i ens aclareix que per ella enfilar els continguts d’aquest llibre ha estat també constatar que escriure fa connectar amb l’ànima i ajuda a posar ordre al mateix temps que procura la connexió amb el món.
Llegiu-lo, és un goig endinsar-se ens aquests dos mars: la memòria i la descoberta del món de l’exlibrisme.
