Per començar les Ressenyes de l’any 2024, us proposo una antologia poètica, Flamarades Sortiran-Antologia de poesia catalana feminista-. De l’edició del llibre n’ha tingut cura la poeta mallorquina M. Antònia Massanet. L’obra té un pròleg de Meri Torras Francès i ha estat editada per Godall edicions.
A mesura que avances en la lectura del llibre t’adones de la tasca ingent i rigorosa de la M.A. Massanet, aquesta poeta que també és professora i dinamitzadora cultural. Hi trobarem més d’un centenar de poetes referenciades dels darrers cinquanta anys, i una bibliografia que enriqueix cada apartat, des d’un punt de vista ideològic i poètic, amb un devessall de poetes i de poemes lúcidament escollits.
L’obra s’estructura amb una introducció de la curadora, que anirà guiant el lector de la mà i l’anirà conduint al voltant de la vintena de temes que es desenvolupen en el llibre, però no només, també ens explica perquè ha escollit els poemes i com aquests s’integren en el projecte ideològic que ens vol transmetre.
La riquesa lèxica del llibre és extraordinària, ja que la creen les poetes antologades en ser de diferents llocs dels PPCC, i això és un luxe. La tasca didàctica de l’autora es veu en l’anàlisi ideològica, que transmet de manera clara i entenedora, i ens acosta al nou feminisme del s XXI. Les seves intervencions s’enriqueixen d’una nova terminologia, o d’un nou significat, en mots com màtria, sororitat, amor... per citar-ne alguns.
Pel que fa a la temàtica, penso que la poeta M. M. Marçal acompleix la funció de lligar els feminismes vells amb els nous, com si la seva poètica anés teixint els fils d’aquest entramat feminista que palesa l’obra.
El llibre s’estructura al voltant de temes que ens reforcen com a dones, (la herstory, empoderament, corporalitats, éssers desitjants...) i d’altres en les tasques que hem fet al llarg de la història com a curadores de nosaltres i dels altres, (lamentant l’androcentrisme mèdic), o bé com a mares, o no mares, educadores, transmissores de valors (religiosos a voltes, amb l’estima que ens té la religió catòlica, que ens impedeix accedir a dia d’avui a cap càrrec eclesiàstic!), i temes molt durs com la violència de gènere, l’abús de menors, l’avortament i l’avortament espontani, i mots eterns lligats a nosaltres com el silenci i l’espera. Cal dir, doncs, que hi ha una tasca aprofundida de la M. Antònia a l’hora d’ordenar intel·ligentment aquest corpus conegut i innovador alhora.
Estem davant d’una antologia poètica feminista, per descomptat, però també d’un assaig lúcid sobre la situació del feminisme del s XXI. Un llibre necessari per la bellesa poètica que amaren els versos de les poetes que conformen l’obra i també per la claredat del contingut en les introduccions, i en els apartats com Per saber-ne més, que consta d’una extensa bibliografia sobre el tema tractat. Aquí hem de lamentar la mancança d’un marc teòric en català. Les dones catalanes i poetes pateixen una discriminació més que les altres. (Si heu anat a les manifestacions feministes estem envoltades de pancartes en castellà, i et preguntes: per què aquest menyspreu per la nostra llengua?) Esperem que el llibre de la M. Antònia aporti alternatives per utilitzar els versos catalans de les nostres poetes i que això ajudi a capgirar aquesta situació.
Per acabar voldria dir que l’apartat Per llegir-ne més s’omple encara amb més poetes que les pròpiament antologades. Una feina titànicament excel·lent. Només em resta dir-vos que és un llibre imprescindible, que heu de llegir.
