... copso la bellesa, des de la vellesa...
Tanco aquest any 2023 proposant-vos un llibre de Josep Vallverdú en el centenari del seu naixement. Quina sort tenir 100 anys i encara està actiu i lúcid!
La majoria el recordem per la seva obra de Literatura Infantil i Juvenil i agraïm que iniciés una tasca de normalitat per al país en aquest àmbit. Però la seva ingent obra passa per la biografia Íntima i familiar, dietaris, cròniques de viatges, memòries, retrats literaris... També destaca com a traductor i filòleg, i caldria recordar les seves traduccions a la Cua de Palla de l’anglès i també les d’autors com Chesterton, Wilde, Hammet,... entre d’altres.
Ha estat guardonat amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la Creu de Sant Jordi, candidat al Premi H. C. Andersen –que ve a ser el Nobel de la literatura per a joves–, finalista del Premi Josep Pla, Medalla d’Or i Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida, i Medalla d’Or del Govern de la Generalitat.
Ara que l’hem situat una mica, potser parlem poc del Vallverdú poeta que comença aquesta tasca en De signe Cranc el 2009. Avui us vull parlar d’un llibre de poesia que m’ha emocionat, Pa de forment, amb un pròleg preciós d’Àlex Susanna. L’Àlex ens guia vers la poètica de Vallverdú amb la lucidesa que el caracteritza.
El llibre s’arrela en la quotidianitat d’ara, dels seus anys de vellesa, però no només. S’obre amb el títol ...de cada dia, fent referència a l’oració del Pare Nostre i el pa li val el títol del llibre. Evoca a través del pa els records d’infantesa, però també la nostra història, quan Felip V ens va obligar a lligar la gavineta del pa al calaix, engrillonant els homes i les paraules. Amb una contundent tendresa ens acosta la misèria, les penes i les alegries del nen i l’adolescent de la postguerra. I el pa és el pretext per poder transcendir vers el paisatge dels records.
En l’apartat dedicat als ocells, els transforma en un determinat caràcter en funció dels trets físics, i de la bellesa que desprenen, però no en tots, els coloms, com per a molta gen, no són Sants de la seva devoció. Els ocells s’escriuen des de l’ull agut que contempla el cel personal del poeta. I no s’oblida dels gats, amos i senyors de les llars, en aquest paisatge potser més interior que descriu tan bé.
Les dues parts següents Fill i Estimar hi trobem el to més profunda, on hi batega l’amor immens pel fill discapacitat i les alegries que això li aporta. L’Estima desmesuradament i sap que estimar és servir, i que cal servir tothora als necessitats. Aquesta immensa i profunda estima vers el fill es va cosint amb el fil de les paraules, i l’amor a la persona que estima, amara de dolcesa i serenor algun dels poemes.
A mesura que avances en la lectura, la vellesa i la mort s’hi fan presents... deixo enrere a poc a poc el meu capvespre/ per avançar cap a l’extrema fosca. És capaç amb un xic d’ironia, un pou de bondat i un mar de bellesa, de parlar del pas del temps amb una senzillesa i una profunditat extraordinàries. La conversa imaginària amb una rosa que veu a través de la tanca del jardí li fa dir, ens dèiem mots de brisa ran de reixa... per acabar dient,... sabedor que, dels dos, ella sí que reviurà l’any vinent. Amb quina extraordinària bellesa parla del pas del tems?. Corprèn i emociona.
El compromís amb el País que l’ha caracteritzat al llarg dels anys va solcant els poemes a través de la senyera, o bé de versos com: Jo sé d’on sóc, d’una sòlida pàtria/ generosa en constant dessagnament,... digna de ser viscuda i estimada.
L’estil en alguns poemes s’amara d’un to narratiu, per explicar la història d’un senzill detall, i ens arriba la conclusió final, sovint sorprenent el lector, en els dos darrers versos. I no cal dir que el seu lèxic dominat per mor de l’ofici, és testimoni d’una parla que cada cop fem servir menys, (almosta, llescar, companatge, aürt, o bé expressions com “fem anys” i la reflexió al voltant dels usos del ver fer en un divertit poema...) La reivindicació de la llengua i la denúncia de com ens l’han arrabassada bat en els poemes, i alhora com s’ha perdut la cultura per imposició dels conqueridors.
En fi, un mar de realitats properes que es toquen i ens toquen. Els seus poemes posen paraules a allò que pensem i sentim, però no ho sabem dir tan sàvia i francament. Llegim-lo, doncs, per homenatjar-lo!
