La Rosa M. és professora a l’UB de Lingüística aplicada, i ens ofereix el seu darrer llibre publicat a Edicions Tremendes. L’obra ha estat premiada amb el primer premi de poesia L’Actual de Castellar del Vallès el 2018, i editat el 2023.

L’autora es proposa aportar una mica de llum al lector que hagi viscut de prop una malaltia o hagi perdut una persona estimada. El llibre s’estructura en sis parts (l’art, la vida, la malaltia, l’ingrés, la mort, el vuit i el zero.)

S’inicia amb una valoració de la força de l’Art en la vida humana, per seguir, amb intensitat, vers la quotidianitat que embolcalla els temes que encapçalen els diferents apartats del llibre.

Ho fa amb la presència d’un paisatge ple d’elements relacionats amb la cultura mediterrània, i plens també de càrrega simbòlica: L’oli (d’ungir reis -l’oli de Saint Remy dels monarques francesos-, l’oli dels rituals egipcis, el de la sanació, els sants olis dels cristians...) el pa ( la fecunditat de la terra, la de la dona, la vida, i el menjar pels camins de la mort, en els egipcis...), la sal, l’alquímia de la sal... com una ofrena i l’amistat, l’hospitalitat, la fraternitat, la protecció de les màgies enemigues... En fi, elements claus del nostre imaginari simbòlic recorren els poemes.

I de mica en mica el vers s’omple d’una geografia carregada d’elements de la naturalesa plens de força, com ho pot ser l’arbre (unió del cel i la terra, del món proper amb el món espiritual, i si voleu de la terra amb l’universal) Una arrel...un eixam d’estels. La presència de les fulles, brunes en forma de cor de l’heura, ...el miler de fulles que tens a dins el ventre, les pedres, la nostra vegetació màgica i sanadora: sàlvia i llorer, farigola i romaní o bé l’àliga i els passerells... Tot plegat paisatge proper ran de pell. No podem viure ni entendre’ns sense la proximitat de la mare natura.

Un altre aspecte que hem de tenir en compte és la força del fang al llarg de l’obra, que es veu reforçada en les figures retòriques com les anàfores que encapçalen els versos. Tots coneixem, de la narrativa bíblica, el poder creador del fang, i també la invocació cristiana: que som pols i pols esdevindrem. Però el fang també és la terra que ens acull en la mort desconcert i desordre; / com a únic ordre l’impossible/ possibilitat de veure’t... i que ens alimenta en la vida. És en ell aquell vitalisme nietzschià que commou l’autora, i es lliga als processos més intensos de la vida: el gaudi de l’amor, el plaer del sexe, la tendresa de l’erotisme... El fang és màgic./ Conté la llum dels temps. I també l’arròs i el fang  pa i arròs de dues cultures on troba consol la poeta, la mediterrània i l’asiàtica, on cita sovint a Shiva Charan Singh i l’enigma dels números dins les seves ensenyances.

El cos, la pell, els dits, i de manera especial la mirada i els ulls, dins hi és tot, i en el rostre els ulls esdevenen paraules, Paraules de mi per tu i de tu per mi ... junt amb l’aire que respirem i compartim.

Tot el que vivim mentre llegim se’ns explica a partir de l’alteritat amb majúscules. La presència de l’estimada en la primera part del llibre és omnipresent, i mentre avancem en la lectura, esdevindrà present en el record que colpeja els versos: El més dur, va dir el Lama, / és quan els records s’esborren. I serà l’escriptura el refugi per no oblidar la persona que se n’ha anat... Els poemes un record del meu amor... i l’ànima arribada al mur del cementiri, tan espriuà, sabrà on anar, perquè ella sap deixar el cos i seguir endavant.

Els jocs lèxics sensedir-hot’hodic, les comparacions il·luminen els versos plens de llum entenedora. A voltes sense signes de puntuació, flueixen lliures els mots i les estrofes, junt amb preguntes retòriques i punyents antítesis. A voltes es val de la prosa poètica per expressar el més profund d’ella mateixa i del seu amor per la persona que estima i que ja no hi és. Tot  s’omple de la tènue llum de l’espelma que com en els quadres de Georges de la Tour, simbolitzen la mort o la vida, apagades o enceses, i omplen de tendresa els personatges dels seus quadres. Així l’autora en el versos, així la presència i l’absència de la protagonista del poemari que mostra que els camins de la mort, i també els de la vida, són insondables.

Bellesa, vida, amor, dolor, record... configuren aquesta delicada obra de missatge dolç i contundent que hauríeu de llegir per amarar-vos de realitat.