Mano en les paraules, i /elles manen en mi.
El darrer llibre de JRV s’estructura en 6 parts, totes precedides d’imatges fotogràfiques que s’esplaien en la bellesa de les ombres humanes sobre la sorra. L’autora juga amb dues arts, d’una banda amb la poètica i de l’altra amb la fotogràfica.
L’itinerari poètic de les diferents parts esdevé un camí per la vida i pel pas del temps, on s’hi amunteguen els records. Els detalls més ínfims com pot ser un titella, o bé el record d’un abric d’infantesa, o les disfresses d’un carnaval, són detalls petits que esdevenen vitals en la pròpia existència. Al costat hi ha grans temes com la maternitat, la pèrdua, la soledat, que donen profunditat al misatge
La cartografia de la JRV és la d’un paisatge proper, que estima, i que es palesa en cada vers. A voltes és la ciutat, la protagonista, amb les seves misèries si cal, i amb la força dels barris, que la humanitzen. A voltes és el paisatge de la vinya, del poble, que s’omple de festes, de música i d’alegria, fent-nos arribar la pulsió vital de la gent que estima i dels fets que li omplen la vida.
De vegades és el dolor, la presència de la mort, de la malaltia (temps d’introspecció per retrobar-se un mateix) que es materialitzen en els seus poemes. L’ofici d’escriure, la por de la pàgina en blanc, la solitud, la necessitat dels altres, la presència de l’amor i el desamor, la passió sexual tan vital, l’amistat... És com si la seva obra esdevingués un gran joc de contrastos, de fets antitètics com la vida mateixa.
L’entorn ideològic de la seva obra passa per parlar de la classe política, de la gent que s’hi compromet a través de l’art, per exemple, com determinats músics, i també el gran desencís que provoca aquest col·lectiu. La seva llengua, massa sovint oprimida, anorreada, destruïda, també va teixint aquest relat paral·lel al compromís polític. Tot mentre va desgranat els mots en les estrofes. Temes com el feminisme, la dona, en tots el seus calidoscopis vitals, l’edatisme, (que les dones paguem molt car) o la marginació tan esclafadora encara, són grans de sorra dins la platja de la seva poètica. Mentre anem llegint tot això, l’obra es cobreix d’un gust agre-dolç com de la vida mateixa.
El llibre és, doncs, un autèntic compromís amb la vida i la poesia. I us ho diré a la manera dels versos de Joan Salvat Papasseit...el sol ho encén tot/ -Però no ho consum, així mateix l’autora tanca el propi llibre amb un cant a la llum del sol, que ho il·lumina tot però no ho consum, i mentre, la vida roman en tot, omplint els instants del dia.
