La Comissió de territori de Catalunya ha donat avui un pas més per completar tot el planejament territorial de Catalunya informant de l’avantprojecte del Pla territorial parcial del Penedès i donant compte del seu Catàleg del paisatge. D’aquesta manera, el Govern compleix el mandat legislatiu de creació de la vegueria del Penedès i del seu àmbit de planificació territorial.
El Pla territorial general de Catalunya defineix els diversos àmbits en què s’ha de dividir el planejament, que coincideixen amb les corresponents vegueries. Cadascun d’aquests àmbits ha de comptar amb el seu Pla territorial parcial, que concreti les determinacions generals a la corresponent escala, i amb el seu Catàleg de paisatge, que proposi objectius de qualitat i accions de millora. El 2010, el Govern tenia aprovats tots els plans territorials parcials. El planejament del Penedès quedava repartit entre tres instruments: el de la Regió Metropolitana de Barcelona, el de les Comarques Centrals i el del Camp de Tarragona
No obstant, la Llei 23/2010 va crear l'àmbit de planificació territorial del Penedès com a reconeixement de l’especificitat d’aquesta àrea que anys després, el 2017, es constituiria com a vegueria. Com a nou àmbit de planificació, calia dotar el Penedès del seu propi Pla territorial parcial i del seu Catàleg del paisatge. Avui la Comissió de territori ha fet el pas necessari per completar aquesta obligació.
El Pla territorial parcial del Penedès
El nou Pla abasta les comarques de l’Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf i els següents 25 municipis de la comarca de l’Anoia: Argençola, Bellprat, El Bruc, Cabrera d'Anoia, Capellades, Carme, Castellolí, Copons, els Hostalets de Pierola, Igualada, Jorba, la Llacuna, Masquefa, Montmaneu, Òdena, Orpí, Piera, la Pobla de Claramunt, Rubió, Sant Martí de Tous, Santa Margarida de Montbui, Santa Maria de Miralles, la Torre de Claramunt, Vallbona d'Anoia i Vilanova del Camí. En total, 72 municipis amb prop de 480.000 habitants.
El Pla s’elabora en un escenari global que ha variat molt respecte als anteriors, redactats fa més de 13 anys. Així, té en compte les principals transformacions globals en marxa, com són la transició verda i la digital, i la necessitat de generar oportunitats de vida en qualsevol punt del territori. Planifica de forma interrelacionada els tres sistemes que aborda: els assentaments urbans, els espais oberts i les infraestructures. Finalment, actualitza els 15 criteris que cal tenir en compte a l’hora d’elaborar la planificació territorial.
Un cop aprovat l’avanç del Pla territorial del Penedès, aquest s’exposarà als quatre consells d’alcaldes i s’organitzaran presentacions públiques a les quatre comarques. També es mantindrà obert l’espai al canal participa.gencat.cat on va tenir lloc el primer procés participatiu per continuar rebent les aportacions de la ciutadania.
La següent fita en la tramitació del Pla territorial serà la seva aprovació inicial per la consellera de Territori, seguida del preceptiu període d’informació pública i audiència als ajuntaments afectats. A continuació arribarà l’aprovació provisional per la consellera i la definitiva pel Consell Executiu, previsiblement, a finals de 2024.
Catàleg del paisatge del Penedès
D’altra banda, a la Comissió s’ha donat compte del Catàleg del paisatge del Penedès. Els catàlegs del paisatge, previstos a la Llei 8/2005 de protecció, gestió i ordenació del paisatge, són els documents tècnics que determinen la tipologia dels paisatges de cada zona, els seus valors i estat de conservació, els objectius de qualitat paisatgística que han de complir segons les aspiracions de la ciutadania i les propostes per assolir-los.
Així, aquests documents serveixen de suport a la planificació territorial i urbanística, alhora que poden constituir la base per a campanyes de sensibilització ciutadana i d’educació escolar o ser útils en la definició d’estratègies sectorials.
L’abast territorial dels catàlegs és el mateix que el dels àmbits d’aplicació dels plans territorials parcials per facilitar el procés d’integració del paisatge en el planejament territorial i urbanístic.
El Govern va aprovar tots els catàlegs, segons les vegueries existents: Terres de Lleida, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Comarques Gironines, Regió Metropolitana de Barcelona i Alt Pirineu i Aran. El paisatge penedesenc quedava recollit en tres catàlegs diferents. En crear-se la vegueria i l’àmbit de planificació territorial del Penedès, es va començar a treballar en el seu catàleg específic.
Aquest nou catàleg, redactat molts anys després de la primera generació d’aquests instruments, té un plantejament més integrador, utilitzant el caràcter del paisatge com a factor clau. Incorpora mapes més orientats a la concreció dels objectius de qualitat paisatgística i de les directrius de paisatge. Igualment, conté propostes més territorialitzades, fruit d’una major implicació de l’administració local i dels agents del territori en la seva elaboració.
Així, identifica 16 unitats en les què es divideix el paisatge penedesenc i fixa els 10 objectius de qualitat següents per a totes elles, amb les 216 accions que els haurien d’acompanyar.