La meritocràcia és la forma d'escollir a algú o valorar-ho per les seves pròpies accions i trajectòria. Actualment, els referents de la societat semblen ser escollits o destacats precisament per qui genera controvèrsia o fins i tot per cridar més l'atenció.
Per aquest motiu, hem de guanyar el protagonisme i fer un ús més responsable de les tecnologies i promoure el respecte. Mereixen molts dels agents que veiem sovint als mitjans aquest protagonisme? La gent té el prou esperit crític per a tenir un pensament conscient del que veuen?
Afavorir i lliurar la nostra atenció en aquests tipus de perfils poden ‘maleducar’ o malacostumar a la nostra percepció del que és important per fomentar els valors de la societat moderna. Si en comptes de fer una escolta activa i mantenir una actitud amable cap a la resta de persones, si esbiaixem el nostre tarannà en l’egoisme i la competitivitat, la ‘domus’ del demà esdevindrà una pseudoanarquia social que desentonarà amb els avantpassats, on al marge dels pensaments retrogrades, imperava el respecte.
És un exercici del ciutadà cuidar el benestar de les persones que l’envolten, i més en aquests temps on la salut mental s’ha convertit en uns dels principals reptes a abordar per part de les institucions. Les tecnologies ens allunyen de la realitat, i la humanitat de les viles, però com diria un dels meus autors preferits, “no es pot anar en contra de la tendència general”, la realitat no està feta al gust de ningú.
Realment qualsevol pot pensar que hem perdut el nord quan veus casos de persones gastant molta part dels seus recursos en apostar, fer cursos d’emprenedoria falsos o generant odi a les xarxes. El 12% dels joves que aposten entre els 18 i 25 anys, acaben tenint problemes psicològics i psiquiàtrics.
Per no esmentar els preus dels cursos de mentoria que poden estar entre els 600 i 3000 euros. I em direu demagog per emprar aquestes dades, de tota manera el cost de la vida actualment, i la burocràcia requerida és realment més limitant per a poder sobreviure socialment.
Serà qui millor s’adapti com Darwin apuntaria, qui acabi pescant entre taurons. Però també depèn de la nostra activitat fer valdre allò que té talent i humanitat. Dos trets que sembla que la tecnologia ens passa per la cara. I no vull caure en el tòpic de “la tecnologia és dolenta fiqueu-vos un barret d’alumini”, no. Però s’alimenten i es beneficien discursos i accions que fora d’aquestes xarxes socials poden ser dolentes fins i tot pel benestar general.
