-Hola
-Hola
-Tinc un problema, no tinc aigua
-Ho sé, jo tampoc. Sembla que en resta molt poca i no se l’espera a curt termini
-Que fem?
-Tu no ho s, jo planificar el perquè i per qui es distribuira la poca que hi ha o pot haver-hi
-A mi em toca?
-Tothom en rebrà
-Si, conec aquesta voluntat, però quina formula de ponderació es farà servir per la distribució entre sectors d’un territori?
-La més correcta i adient per cadascun d’ells i qui hi viu
-No pots donar-me més informació respecte del meu sector?
És un diàleg sense fi, entre altres coses perquè no es coneix on anar, com i amb que, i aleshores, donar tombs i més tombs al tema, és quasi inevitable.
Fa tres mesos, Mario de la Fuente, gerent de la Plataforma Tecnològica del Vi d’Espanya, va en dir d’una manera argumentada, al diari VADEVI “La vinya no serà prioritària en la repartició d’aigua” (https://vadevi.elmon.cat/actualitat/mario-de-la-fuente-ptv-vinya-no-sera-prioritaria-reparticio-aigua-107624/).
Anys, mesos abans d’ara, s’havia dit i explicat amb tota mena de detalls que el clima i la meteorologia associada, havien canviat, i més ho farien al llarg del segle, afectant a la producció de raïm i vi, i fins i tot s’esmentaven els riscs de viabilitat dels ceps ( https://elcargolpenedes.com/opinio/11801-sembla-que-ploura-i-que ).
El tema és terriblement senzill, no hi ha aigua, i aquesta cada cop està i estarà més regulada en benefici general, per evitar un estira i afluixa d’una flassada, l’aigua, massa escassa per tothom (Plan de acción de aguas subterraneas, PAAS 2023-30, que va aprovar el MITECO, l’estiu del 2023). Així, Francesc Camps, investigador especialista de l’IRTA en Mas Badia (Girona) diu “L’augment dels problemes entorn dels recursos hídrics que en provoquen la limitació en la disponibilitat o la pèrdua de qualitat faciliten la conscienciació dels usuaris en quant a la fragilitat del recurs. La seva organització en comunitats d’usuaris es el primer pas per abordar aquestes qüestions des del territori i consensuar actuacions per millorar l’eficiència en els usos i la gestió de l’aigua” ( Francesc Camps i Sague. 2023. Dossier aigües subterrànies. La participació dels usuaris en la gestió dels recursos hídrics: les comunitats d’usuaris d’aigua; Revista de Girona 336: 88-92. Gener 2023).
Cal doncs deixar de lamentar-se, d’esperar, de demanar i/o reclamar el que no hi ha per molts motius, masses, interns i externs. És clau assumir la realitat, constituir comunitats d’usuaris per quan es torni a disposar d’aigua, i molt important plantejar consensuadament i presentar conjuntament on s’escaigui uns objectius de viabilitat del sector, basats en aspectes econòmics, socials, culturals, paisatgístics i ambientals.
Ras i curt, posar en valor el que representen i comporten a nivell social les 55.000 ha de vinya de Catalunya (Savé, R. 2023. In food and health, everything is too complex to have simple explanations. TECA-ICEA. December 2023), que de ben segur és molt més que el vi, que ja és molt.
