Ruralcat descriu que la sequera és un període extens de temps en el qual un territori pateix una deficiència en el subministrament d’aigua. Generalment passa quan plou per sota del que és habitual. Aquest fenomen produeix, per tant, un desequilibri entre la disponibilitat natural d’aigua i el consum que en fa l’activitat humana. Així, doncs, correspon a una situació de dèficit hídric, en què les necessitats hídriques de la població, els animals i les plantes no poden ser satisfetes ( https://ruralcat.gencat.cat/oficina-del-regant/sequera).
Tanmateix, quan aquesta aplicació posa eines a l’abast dels agricultors, totes elles fan referència al reg (https://ruralcat.gencat.cat/web/guest/eines-i-serveis/eines), el que, pensant en la recent reunió organitzada per Unió de Pagesos el passat dia 16 de desembre a Vilafranca del Penedes, enfocada en tractar els “Reptes de futur de la viticultura” (https://uniopagesos.cat/pt_agenda/jornada-patt_-reptes-de-futur-a-la-viticultura-fira-del-gall_-vilafranca-del-penedes/), porta a considerar que l’única alternativa per als cultius de secà és el reg, fet que no ha de ser necessàriament així.
Per tant, el problema és que no hi ha aigua perquè no plou, ni hi ha reserves en el sòl, que els aqüífers estan compromesos, que les EDAR tenen la capacitat que tenen per produir aigua, que les dessalinitzadores no hi són, i que els compromisos respecte de l'aigua estan ponderats per les necessitats i requeriments dels diferents sectors. Cal recordar que l’aigua és vida, poètica i funcionalment parlant.
Els cultius de secà han de resistir com sigui la propera campanya, potser assumint importants reduccions en la producció, però amb una clara i decidida actuació per salvar el conreu.
Els pagesos ho saben, com a mínim els que treballen el 65% de la superfície agrícola de secà que hi ha a Catalunya, l’agronomia és molt més que el reg, on aquest es una eina més, possiblement de les més importants, però no l’única.
En aquest període que ara s’obre i en el que malauradament no s’albiren pluges suficients (https://www.meteo.cat/wpweb/prediccio/prediccio-mensual/) i que a més, les dades històriques tampoc fan estar especialment optimistes (https://www.meteo.cat/wpweb/climatologia/butlletins-i-episodis-meteorologics/historic-de-cartografia-climatica/historic-de-mapes-de-precipitacio-mensual/; https://www.meteo.cat/wpweb/climatologia/butlletins-i-episodis-meteorologics/historic-de-cartografia-climatica/historic-de-mapes-de-temperatura-mensual/), caldrà preparar el conreu per aquesta situació no volguda però real, recolzant l’agronomia en els suggeriments de la Acadèmia de Poda (https://www.innovi.cat/noticies/recomanacions-de-poda-per-la-campanya-23-24/), en la cura del sòl per evitar la seva pèrdua per erosió (https://vadevi.elmon.cat/territori/robert-save-recuperacio-sols-separar-gra-palla-88073/), tot preparant-lo per rebre i retenir la major quantitat d’aigua (https://vadevi.elmon.cat/es/actualidad/llopart-innova-tecnica-permite-retener-agua-solos-vina-112554/), en el seguiment exhaustiu de la fenologia dels ceps, en les relacions amb els propers i no tant, perquè tota opinió, tot coneixement, un cop passat pel filtre de l’objectivitat, ha de ser considerada
Cal fer-ho sense dogmatisme, simplement amb ciència, tècnica i sentit comú, pensant que s’obre un període de sobrietat, en el qual tot té i tindrà molt valor.
Aquest ser part d’un territori, ha de portar a bones i diferencials qualitats en la producció relacionada, i a la fi a preus justos i suficients, que han de mantenir població activa en les moltes hectàrees de vinyes de secà, el que és l’única alternativa viable per fer un paisatge resilient a la realitat ambiental en què vivim i viurem.
