L'altre dia estava parlant amb el meu amic, el Dr. Ramon Rabella, de l'opinió que vaig generar respecte de la sobrietat (https://www.elcugatenc.cat/opinio/92098/sobrietat). En ella deia, que davant de realitat climàtica que hi ha, i que ha esdevingut emergència social, el que em semblava més assenyat, solidari, empàtic i just, podria ésser aplicar la sobrietat en el nostre metabolisme social, que permetria fer el necessari amb el mínim possible.
Aleshores em va explicar l'efecte de Jevons (https://es.wikipedia.org/wiki/Paradoja_de_Jevons), i em va dir que caldria considerar-lo en el debat respecte de la conveniència o no de l'aplicació de la sobrietat.
L'efecte, la paradoxa de Jevons, es té present en economia, i també en ecologia, i explica que quan un recurs deixa d'ésser limitant, es produeix aleshores un increment del seu consum, el qual primer millora el procés en què està implicat, l'espècie/s que l'utilitza, però ràpidament, es converteix en limitant, tornant-se negatiu en el procés que incideix.
La conversa em va fer veure, que la sobrietat és un potencial camí vers un nou model socioeconòmic, i que en ell com és esperable i desitjable, s'involucrarà la tecnologia, i en aquest punt és on cal valorar el que va dir Jevons, per no malmetre la situació de potencial canvi de paradigma.
L'esmentada paradoxa es refereix a la situació en què el progrés tècnic o determinades polítiques de l'Estat generen un augment en l'eficiència d'un determinat procés de producció o d'activitat (exemple l'aire condicionat de casa, el sistema de reg, els polvoritzadors d'aplicació de fitosanitaris...) reduint la quantitat que se'n requereix.
Tanmateix, el menor consum inicial per l'eficiència d'ús, fa baixar els preus i quasi immediatament s'incrementa la demanda del recurs que es volia reduir, salvaguardar.
Així pot dir-se que la paradoxa de Jevons implica que la introducció de tecnologies per incrementar l'eficiència funcional de processos, tots, que requereixen energia, aigua, recursos de tota mena, temps, espai... poden, fet i fet, augmentar el consum total dels mateixos i simultàniament, comencen a esdevenir limitants, junt amb un increment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, donat que s'incrementa el metabolisme social.
De la conversa amb el meu amic, penso que es poden treure dues conclusions aplicables sempre i arreu, cal llegir per conèixer més, i cal parlar per conjuntament valorar el que es planteja i millorar-ho.
La sobrietat, encara considero que és la via per un futur millor per tothom i arreu, però és imprescindible pensar-la i dissenyar-la entre tots ponderadament, amb tot el coneixement possible i el màxim sentit comú.
Robert Savé Montserrat & Ramon Rabella Pujol
