Una persona en seu parlamentària, va dir respecte del que uns explicaven, "diuen, diuen, diuen...".
En els moments actuals, potser, és una opinió, diem massa, descrivim realitats, fets, experiències, situacions i no sortim d'això (https://ruralcat.gencat.cat/documents/20181/10397814/DT120.pdf/987f18a5-a75e-46a1-affc-e1df8e8a9251).
Parlem de meteorologia i clima, d'una manera a vegades massa a la lleugera, barrejant ambdós conceptes, que són realitats ben distintes.
Parlem de respostes de varietats de raïm, sense especificar on aquestes s'han conreat i en base a quins objectius productius, quina ha estat l'agronomia aplicada i la seva productivitat...
Es fa referència al canvi de localització del conreu, però no s'especifica mai el lloc, més enllà de conceptes abstractes i difosos, com el de muntanya, altitud... sense explicar orientació, risc a fenòmens meteorològics extrems, dificultats logístiques, disponibilitat de recursos...
Es parla del gran esforç en recerca, pròpia i aliena, però no es mostren clara, senzilla, objectivament i formativament els resultats, ni es comenta la seva potencial aplicabilitat.
Es comenten els preus del raïm, moltes vegades d'una manera simple, com si tan sols hi hagués un venedor i un comprador, sense valorar-se ni explicar-se, la llarga i complexa, fins i tot complicada, cadena de valor del producte vi, i com aquest a més, està dins d'un sistema agroalimentari global. Es parla de pagès i comprador, i poc o res del mercat global.
Es diu molt, sempre amb bona voluntat, però no es té en compte la relació espai/temps que tant van estudiar filòsofs i físics, i que valora aquesta com un tot inseparable no lineal, i per tant hi ha solucions que no consideren el temps necessari per ésser aplicades i valorades, ni el lloc on aquestes es planteja situar, i molt menys la seva interacció.
A la vegada, en cap moment es té present el concepte ecològic de transició, que ens descriu el lloc d'on se surt i on es vol arribar, però planteja les múltiples vies, que es poden generar en el pas entre ambdues situacions, que a més es veuran afectades en el temps per interaccions amb diferents paràmetres, de caire positiu, negatiu, complementari o sinèrgic.
Es posa molt èmfasi en la biodiversitat, la sostenibilitat, l'energia renovable..., però, quina biodiversitat, quina sostenibilitat respecte que i amb quin objectiu, quina energia, quan no la produïm...?
Per tant, potser és el moment en el qual cal dir, per fer, i sobretot que fer, assumint com sempre, que tot és parcial, objectiu segons la metodologia de treball en què s'ha desenvolupat, ponderable per la potència dels resultats i l'aplicabilitat de les solucions, i perquè no es coneix tot, com ens mostra el llibre el Cigne Negre, "El impacto de lo altamente improbable (N.N. Taleb, 2007)", que ens diu que hi ha altres realitats, que desconeixem, i fins i tot ignorem, a vegades una mica volgudament, per reforçar la posició del nostre coneixement.
En aquest context de cercar informació, validar-la, contrastar-la, transferir-la i acompanyar el seu procés d'implementació es troba I4Vi, i en ell l'IRTA de la Generalitat de Catalunya (https://www.irta.cat/ca/), que té assignada, assumida i desenvolupada aquesta funció i missió, des dels seus orígens.
Posem-nos-hi, hi ha objectius comuns i coneixements i potència de treball suficient.
