L’agent de trànsit dels Mossos d’Esquadra Jordi Costa (Barcelona, 1959) va ser reconegut recentment amb la Medalla de Bronze amb distintiu vermell en acte de servei després d’haver patit un greu accident de trànsit mentre oferia assistència a un conductor. Apassionat de la moto, Costa va perdre el seu pare quan tenia 17 anys en un accident a la C-31 i des d'aleshores “m'ha quedat aquella sensació de poder fer alguna cosa al respecte”. El 1999 el van destinar al Penedès, on s’encarrega de prestar assistència en carretera. Des de llavors ha atès nou accidents mortals a les nostres carreteres i remarca que “no hi ha consciència de l’alt risc que suposa sortir d’un vehicle en una via ràpida com és una autopista o autovia”. Del perill i del mèrit de la seva professió, n’hem parlat amb Costa.
El 14 d’agost, va patir un accident mentre desviava el trànsit en plena autopista. Què va passar aquell dia?
Estàvem fent un patrullatge habitual a l'AP-7, a l'altura de Gelida i ens van avisar per fer una assistència a un vehicle aturat al voral del viaducte de Gelida, en sentit nord.
Quan vam arribar vam posicionar el vehicle per entrar-lo al voral amb més amplada, que era uns metres més enllà. Necessitem ser molt ràpids per evitar un altre accident com a resultat d'una assistència en carretera. A més, aquests acostumen a ser pitjors perquè el vehicle assistit està aturat i, a vegades, hi ha persones fora. En el meu cas, vaig anar més a dalt per poder desviar la circulació en una zona de més seguretat. Abans que pogués posar-me sota segur van venir dos traiks, uns vehicles similars als tricicles, però sense gaire estabilitat, i un d'ells no em va veure fins que estava massa a prop. Els agents de trànsit sempre intentem establir contacte visual amb els conductors per assegurar-nos que ens han vist i no hi ha perill que ens atropellin, però en aquest cas va arribar massa tard i el vehicle va frenar bruscament. Llavors vaig haver d’esquivar-lo i en el salt vaig impactar el colze amb el manillar i se'm va fracturar. Això em va desestabilitzar i vaig caure contra la roda del vehicle, que em va expulsar al carril central. Segons l'atestat, vaig volar 18 metres. Per sort, no em va disparar cap al viaducte, perquè llavors no estaria aquí. Va ser fortuït.
Però també va tenir vista per saltar d'una manera amb la qual salvés la vida.
Tots els agents de trànsit desenvolupem aquest instint de supervivència perquè en algun moment hem hagut de saltar per prevenció.
Després d’un ensurt així, com va ser la recuperació?
El passat 12 de març em vaig reincorporar a la feina després de set mesos de recuperació. Tenia moltes ganes de tornar. En l’accident vaig patir un traumatisme cranial greu, sis costelles trencades i una fractura oberta al braç, entre d’altres, però, per sort, vaig poder superar totes les lesions molt bé i en poc temps.
El viaducte de Gelida és un punt conegut entre els agents pel seu alt grau de perill i conflicte. S’ha plantejat alguna solució?
El voral és massa estret. Només té 90 centímetres i aquesta distància és molt justa per tal que un vehicle quedi guarit, ja que l'habitual és que tingui 1,5 o 1,8 metres. Per això el vehicle ha d’ocupar part del carril de la dreta, que, a més, és pel que transiten els camions. És un tema que insistim molt a Abertis, que és qui té la concessió i qui hauria de millorar la seguretat dels conductors i, alhora, clients. Entenc que és un punt difícil de millorar, però hi ha sistemes com el de senyalització automàtica per tallar el carril que evitarien que haguéssim d’anar amb tanta urgència i celeritat.
I, a banda d'aquest, hi ha més punts conflictius a l'AP-7 passant pel Penedès?
Al km 201, passat l'accés al municipi de Santa Margarida i els Monjos. És un revolt de dretes una mica més tancat, que a més coincideix amb el 'transfer', és a dir, un carril addicional d'incorporació en direcció Barcelona.
I els agents de trànsit, com intenteu evitar patir un accident en carretera?
És molt difícil. Les vies ràpides són les més perilloses perquè la velocitat és més alta i la visibilitat del conductor es redueix. Els agents que vénen a ajudar i a protegir l'afectat són els que tenen més risc de patir un accident causat per un segon vehicle que l'envesteix o fa una maniobra agressiva.
L'únic que podem fer és posar més llums per senyalitzar el lloc de l'accident, marcar els carrils i posar més reflectants, tant als nostres vehicles com als uniformes. És difícil que no se'ns vegi, però hi ha molts factors de distracció en la conducció i en vies ràpides tenen molta més incidència.
Quan algú necessita auxili en un punt de conflicte, què és el primer que recomaneu que faci?
Si ets conscient i et pots moure, el primer que has de fer és posar-te a recer. Això vol dir buscar un espai on guarir-te. Mai quedar-te exposat a la inèrcia dels altres vehicles. Per exemple, cal posar-se darrere la tanca de seguretat de seguida i, si després pots senyalitzar, ho fas. Perquè el més important és salvar la teva vida.
Lídia Oñate