Pere Pons (La Bisbal d’Empordà, 1965), i Joan Tarrada (Vilafranca del Penedès, 1956) són els artífex del Banc Sabadell Vijazz Penedès 2017. El primer és el nou director artístic i Tarrada és el president de Tastavins Penedès des del 2006 i del Vinseum des del 2016. Tots dos ens van detallar les novetats en el decurs d’una entrevista al Vinseum.
Li va sorprendre la proposta de ser el nou director artístic del Banc Sabadell Vijazz Penedès?
Pere Pons: I tant! Em va sorprendre perquè la feina del Carles Ocaña durant aquests deu anys ha estat impecable. Suposo que estaria cansat, o necessitava un canvi. No és fàcil d’assumir aquest repte, cal mantenir el llistó i aportar coses noves.
Com per exemple?
Pere Pons: De moment, encara m’estic posant en situació perquè vaig començar a principis d’any. Algun detall de la programació hi és, com el fet que no obrim amb un cap de cartell, sinó amb sis músics que són solistes de primera magnitud que vénen amb un espectacle de la gira europea que s’estrena a Vilafranca i que serà una celebració perquè recull un viatge per la història dels 100 anys del jazz.
Tot un homenatge.
Pere Pons: És un espectacle que es va inaugurar en un espai mític com és el club Birdland de Nova York. El públic escoltarà des del jazz més bàsic de principis del segle XX fins a un jazz més elèctric. Pel que fa al cartell, es pot dir que no hi ha noms que siguin primeres figures, però enguany l’opció d’un concepte amb músics de gran nivell li dóna una singularitat.
Quins altres artistes hi actuaran?
Pere Pons: Christian Scott, un músic que és l’huracà de la nova generació del segle XXI, que és com la veu de Louis Armstrong, però posat avui dia, i ajunta el jazz amb les músiques més urbanes del moment (pop, rap, etc.). També la banda original de James Brown, que suposo que farà que la gent salti de la cadira. El diumenge tocarà agafar un bon cava, asseure’s i gaudir de la veu increïble de Dianne Reeves, la cantant de jazz que més grammys ha guanyat.
El Banc Sabadell Vijazz Penedès ha superat les deu edicions. Quin balanç en fa?
Pere Pons: Cada any la producció que s’ha fet ha estat d’un nivell espectacular i la progressió increïble. Jo no me n’he perdut quasi cap edició. És una demostració de com una feina ben feta, d’una banda la cultura d’arrel, d’identitat vitivinícola, i de l’altra la musical associades poden generar una rendibilitat molt superior al que es pensa. Moltes vegades es diu que la cultura és un pou sense fons, i aquí es veu que la unió entre la música i la terra pot generar uns beneficis increïbles que potser ni els propis gestors del territori s’imaginaven.
Al començament no seria fàcil portar aquests artistes de renom a Vilafranca.
Joan Tarrada: No, vam haver de picar pedra per aconseguir un festival de nivell, i més sent una entitat sense ànim de lucre, amb poc pressupost, i un equip de només cinc persones. Vam treballar molt dur, vam fer moltes hores, i, fins i tot, vaig haver d’avalar pòlisses de crèdits a Banc Sabadell per poder fer front a les despeses d’organització, però ens en vam sortir prou bé, i ara el festival va gairebé rodat.
Molta gent es preguntava, sobretot al principi, si el vi i el jazz maridaven bé.
Pere Pons: El bon vi, com el jazz, marida amb tot. El jazz, amb el temps, agafa solera i cos. Com els vins, n’hi ha de més joves, i frescos i potents, i n’hi ha més consolidats i amb molts aromes, fragàncies i sabors. El jazz també ho té això.
Quin pressupost té i quin retorn envers la comarca?
Joan Tarrada: Té un pressupost d’uns 500.000 euros i un impacte econòmic de 1’5 milions d’euros. El que hem aconseguit al llarg dels anys és disminuir l’aportació pública, que actualment està entre el 12 i el 13%. La resta és financament privat. Per això tant de bo es fessin més festivals com aquest.
El fet de ser gratuït és una de les claus de l’èxit?
Joan Tarrada: Sí, a altres festivals es fan actes gratuïts, però els espectacles bons es paguen a tot arreu. Els artistes que han vingut aquí dels Estats Units fan una gira per Europa al juliol, i el primer lloc on actuen és Vilafranca. Vam tenir molt bon ull de triar aquestes dates perquè, quan vénen amb el seu projecte, on el donen a conèixer és aquí. Això, d’entrada, ja ens dóna un avantatge respecte dels altres.
Per què escullen Vilafranca?
Joan Tarrada: Perquè el món del jazz és molt petit i quan els artistes es troben i parlen dels llocs on han estat expliquen que a Vilafranca els tractem molt bé i que l’actuació es fa en un entorn tan emblemàtic que volen venir a conèixer-nos. Al festival de Sant Sebastià cobren molt més, però prefereixen venir a la nostra Vila perquè allà les actuacions són fredes, mentre que aquí es crea una comunió amb el públic que és genial.
La fira de vins també és un dels principals reclams d’autòctons i visitants.
Joan Tarrada: Sense dubte. Vaig ser l’altre dia a Saint Émilion i allà al·lucinen amb nosaltres perquè no és gaire habitual que es faci una fira de vins amb més de 40 cellers i més de 300 referències de vins i caves propis. La fira del Vijazz és la millor de les que he vist. Conec les de França, i totes les que es fan a Espanya, i cap es pot comparar amb la nostra.
Per quin motiu?
Joan Tarrada: Perquè no hi ha ningú que hagi tingut la sort de maridar uns productes com el jazz i el vi. Existeixen diversos festivals de Jazz a Espanya, però cap que uneixi aquests dos conceptes.
El festival ha tingut una gran progressió en poc temps.
Joan Tarrada: Sí, s’ha fet gran, com també l’associació, Tastavins Penedès. Per això haurem de repensar-nos, i buscar un nou sistema de funcionament més sostenible. Crec que hauríem d’anar cap a la professionalització, que el gestioni un equip extern, perquè no es poden fer sempre tots els papers de l’auca.
Olga Aibar
Foto: Fèlix Miró