La Vancouver Orquestra és una companyia del Penedès que actua per tot Catalunya oferint concerts, balls i versions de les millors cançons de totes les èpoques i per a totes les edats. L’orquestra es va fundar durant la pandèmia. Ens ho expliquen quatre dels seus membres: la Cristina, el Josep, el Pere i el Daniel.
Quins van ser els inicis de l’orquestra?
Josep: Va néixer arran de la formació Mediona grup, de Sant Joan de Mediona . Era un projecte que van començar músics que ja no són ara al grup sota el nom de Carrinclons. Després, van plegar els fundadors, va entrar gent nova, i ens vam canviar el nom.
I per què vau triar el de Vancouver Orquestra?
Cristina: Hi havia diverses propostes sobre la taula i es va optar per aquest nom perquè sonava més internacional.
Daniel: És una ciutat amb molta cultura musical, que dona molt de suport a la cultura en general i vaig pensar que ens donava un aire més fresc, perquè els noms d’orquestra són sempre molt clàssics. Nosaltres volíem un més actual.
Quants músics formeu part de l’orquestra?
Dani: Som onze persones, però hi ha hagut canvis des que vam començar. Ara estem buscant un cantant perquè un dels que teníem ha començat un nou projecte.
Quin repertori oferiu?
Josep: Toquem temes per a tots els públics, dins del repertori que preparem cada any. Cantem en català, en castellà i en anglès i, depèn de com és el públic, ens adaptem. Primer oferim un concert, després ball i, a la segona part, toquem versions de temes que tothom coneix. En aquesta darrera part acostumem a introduir el hit de l’estiu o del moment, perquè la gent jove s’hi senti més identificada.
I hi van? Perquè als concerts i balls de les orquestres hi acostuma a anar la gent gran.
Cristina: Déu n’hi do també, et sorprendries.
Hi ha moltes orquestres al Penedès com la vostra?
Josep: No, a l’Alt Penedès només estem nosaltres i al Baix Penedès l’orquestra Melodia. Es nota que el panorama musical no és el mateix ara que uns anys enrere, sobretot arran de la pandèmia, que va fer bastant mal. De fet, va ser el moment en el qual nosaltres vam decidir canviar el nom, perquè aleshores la cultura va quedar molt tocada i el nom de Vancouver Orquestra volia ser una mena de simbolisme d’aquest fet.
Devia ser complicat tocar durant la pandèmia i fins i tot un temps després.
Daniel: Sí, ho va ser. El primer any de pandèmia no vam poder fer res, i després hem estat dos anys en què tot ha anat molt poc a poc. Les restriccions eren complicades.
Cristina: I més amb projectes amb tanta gent. Potser es contractaven orquestres més petites i hi havia poca feina. Va ser una experiència difícil.
Quants concerts heu tingut fins ara?
Daniel: Dotze aquest any i cinc o sis l’any passat. Som una orquestra bastant recent i amb un nom nou, per això estem intentant donar-nos a conèixer i anar pujant graons de mica en mica.
Com us promocioneu?
Cristina: Treballem amb representants que ens busquen bolos i a través del boca-orella, de les xarxes socials i dels mitjans de comunicació.
Daniel: El funcionament d’una orquestra no és com el d’una empresa, en la qual hi ha un “jefe” que paga les nòmines. A les orquestres més grans sí que hi ha gent contractada per un cap que paga els músics. Nosaltres tenim la nostra feina, a banda d’aquesta. Som com una mena de socis i ens repartim totes les tasques: contractacions, xarxes socials, comptabilitat, contacte amb mitjans, etc.
On us han contractat més vegades?
Josep: El nostre àmbit de treball és Catalunya, però al Penedès és on hem tocat més, perquè tots som d’aquí i coneixem la gent. De fet, el 26 de novembre actuarem al pavelló de l’Ateneu de Sant Sadurní, en el marc de la Festa Major.
Daniel: A Mediona tocàvem tres cops a l’any: per Sant Joan, per la Festa Major i per Cap d’Any, perquè érem d’allà, però ara també hi anem sempre per Cap d’Any. Tanmateix, la majoria d’actuacions les fem entre el Tarragonès, el Vallès i el Penedès.
Quina actuació oferireu a la capital del cava?
Josep: Farem un concert a partir de les 18h i un ball a partir de les 20h. Tocarem versions de tot tipus, per tal que puguin agradar al màxim nombre de persones.
On assageu i quantes hores hi dediqueu?
Els bolos acostumen a ser en cap de setmana, per tant, assagem més a l’hivern, normalment un dia a la setmana durant dues o tres hores. Abans ho fèiem a Bellvei, però ara anem a Puigdàlber.
Quant costa contractar una orquestra?
Josep: Si vols et passem les tarifes per mail (riu). Ens acostumen a contractar com a orquestra, però també podem portar nosaltres l’equip de so i les llums. Per això oferim un pack conjunt amb una altra empresa.
A Vilafranca encara no heu actuat mai?
No, però esperem que algú ens doni l’oportunitat i que puguem fer-ho aviat.
Olga Aibar Toro