La penedesenca Ivet Ashurst, amb només 15 anys d'edat, és tota una promesa del patinatge artístic sobre rodes. Veïna de Guardiola de Font-rubí, actualment forma part del Club Patí Parets. El passat cap de setmana, la patinadora va penjar-se la medalla de plata al campionat de Catalunya i, a finals de juliol, té previst participat a la final del campionat d’Espanya.
Ashurst també va aconseguir classificar-se per a la final de la copa del món, que va celebrar-se l’11 de juny a l’Argentina. Tanmateix, la penedesenca va decidir renunciar a la seva participació, principalment per motius econòmics.
De tot plegat n’hem conversat amb la jove patinadora.
Per què vas començar a practicar el patinatge artístic?
Vaig començar a patinar quan tenia tres anys perquè la meva mare era entrenadora de patinatge. Vaig començar a competir des que era petita, primer en iniciació i vaig anar superant nivells. Després, vaig passar a competir en categories fins que em vaig començar a classificar. Vaig competir al campionat de Barcelona, després al de Catalunya i també al d’Espanya i a l’Europeu.
Quina és la teva rutina d’entrenament?
Un cop em desperto vaig a l'institut i quan surto vaig directa cap a Parets del Vallès, a l'entrenament. He de dinar al cotxe perquè si no, no em dona temps. Quan arribo entreno unes dues hores, de 15 a 17.30h. Tot just després tinc diferents sessions d’entrenament complementàries. Els dimecres, divendres i dissabtes tinc preparació física i flexibilitat i els dimarts tinc solo dance o skating skills, que són un extra per patinar millor i tenir més estil. Entreno tots els dies menys els dijous i diumenges.
Quin creus que és el teu punt fort?
M'agrada saltar, crec que és el que millor se'm dona. Al patinatge artístic, els jutges tenen en compte moltíssimes coses. D’una banda, hi ha la part tècnica i per altra els components. A la tècnica es tenen en compte els salts, les piruetes o els girs, entre d’altres, i els components tenen a veure amb l’expressió, estirar les puntes o la coreografia, per exemple.
Vas aconseguir classificar-te per a la final de la copa del món. Per què vas decidir renunciar-hi?
Vaig anar la fase classificatòria, que era a Trieste (Itàlia) amb l'objectiu de fer-ho bé i classificar-me. Ho vaig aconseguir, però un cop assolit jo, la meva família, els meus entrenadors i tot l'equip tècnic vam decidir que no hi aniríem. Principalment, perquè ens suposava una despesa molt gran i perquè encara ens queda tota la temporada per endavant.
La temporada passada sí que vaig poder participar en la semifinal que va ser a Portugal i a la final, a Alemanya. Vaig gaudir moltíssim, em va agradar molt l'experiència, i per això tenia moltes ganes de repetir-la. Tanmateix, per temes econòmics no hem pogut. A la meva família som tres germans i és molt difícil fer aquesta despesa perquè són molts diners; a més no tenim ajudes ni cap espònsor que ens subvencioni el viatge.
Per fer-nos una idea, quant t’hauria costat participar-hi?
Cal tenir en compte que, a part de pagar el nostre viatge, també ens hem de fer càrrec de les despeses de l’entrenador. Anant-hi jo sola amb ell, vam fer els càlculs i tenint en compte que era a l’Argentina, els dies que m’hauria d’haver quedat, l’allotjament, els àpats i la inscripció, sortia per uns 6.000 euros.
No rebeu cap ajuda de la Federació?
L’assistència als campionats mundials o europeus, sí que ens la paga la Federació, però aquesta és la copa del món i es podria considerar un campionat extraoficial. Tot i això, és una llàstima perquè és una oportunitat per a qualsevol esportista.
L’any passat vaig anar a competir a Portugal, Alemanya i a Andorra. La Federació em va subvencionar la competició d’Andorra, però la resta no.
A banda de l’assistència als campionats, el material i tots els suports esportius de la temporada deuen suposar també un esforç econòmic.
Sí, per exemple, cada temporada s’han de renovar les rodes dels patins, els cordons, s’han de confeccionar dos mallots, necessitem discos, encarreguem la confecció de dues coreografies a professionals, comprem maquillatge, etc. A més, en practicar l’esport d’alt rendiment, requerim un preparador físic, un nutricionista, un psicòleg esportiu...
El patinatge artístic sobre rodes, en ser un esport minoritari i desconegut no té gaire suport en cap sentit.
Creus que podries aconseguir algun espònsor?
Sí, estic oberta a rebre suport. Tinc companyes que tenen algun patrocinador i reben algun tipus de material. També tinc companys que aconsegueixen suport econòmic perquè obren campanyes de micromecenatge per poder costejar-se les competicions. Però clar això depèn molt de quants seguidors tinguis a les xarxes socials.
Quins són els teus objectius esportius?
M’agradaria continuar gaudint del patinatge i poder seguir acumulant experiències; tant de bo tenir-ne moltes.
Lorena Del Amor