El cinema Kubrick de Vilafranca es va quedar petit ahir durant la inauguració del Festival Most 2023 i la preestrena a Catalunya de la pel·lícula El mestre que va prometre el mar (Filmax, 2023), que es podrà veure a partir del 10 de novembre als cinemes. Tot i el vent, el fred, i l'amenaça de pluja, al cinema no hi cabia ni una agulla, i fins i tot, algunes persones en van quedar fora. Al photocall instal·lat a l'entrada, sobre la catifa vermella, no hi paraven de passar persones amb ganes de fer-se la fotografia de rigor, per tenir-la de record i poder penjar-la després a les xarxes socials.
A l’acte, presentat pel periodista vilanoví Jordi Eroles, hi van assistir la directora del film, Patrícia Font, els productors, i els autors del llibre-el periodista i productor Francesc Escribano i el fotògraf Sergi Bernal-, a més de l’alcalde de Vilafranca, Francisco Romero, i una nodrida representació de regidors del consistori vilafranquí, així com de socis de Cineclub Vilafranca, patrocinadors del film i altres cinèfils.
Romero va obrir el torn d’intervencions dient que aquest festival permetia “reflexionar i obrir les finestres per pensar com una programació pot ajudar a fer un món millor”.
El president del Cineclub Vilafranca i codirector del festival, Jaume Felipe, va afirmar que “estem molt orgullosos de la programació d’enguany i us animem a gaudir-la”. L’altre codirector, Xavier Fornos, director de Vinseum, va explicar que “el festival ja té dotze anys i no s’esgota, tal i com ens van preguntar el primer dia. Té una capacitat extraordinària i està adreçat a tots els públics, no només als winelovers”. També va reivindicar el fet que s’obre amb una producció catalana: “tots els festivals dels país ho haurien de fer i abocar més recursos en el cinema català, perquè aquest festival és una bona mostra que tot és possible”.
El periodista i productor vilanoví Francisco Escribano va explicar que “aquesta és una de les poques vegades que he tingut més clar que el film era necessari, perquè tenia una història que valia molt la pena de ser explicada i que podia canviar les coses”. I es preguntava “què té perquè ens arribi al cor? Dues coses: que és un mestre avançat al seu temps i al nostre, i perquè quan a algú el maten i l’enterren en una fosa comuna, no només el volen matar, sinó esborrar del mapa, i el més fort és que amb el mestre Antoni Benaiges ho van aconseguir durant 70 anys”. Escribano també es va referir al silenci i l’oblit imposat durant aquest temps, fins que els nets van poder obrir les foses. Per això es preguntava “com pot ser aquest un tema de controvèrsia política? Aquest no és un tema polític, sinó d’humanitat. Els morts no són ni d’aquí ni d’allà; són els nostres morts i dels seus familiars”.
També va afirmar que la directora, Patrícia Font, “ha estat clau per connectar el passat i el present al film i la peça que ha aconseguit que ens arribi a tots al cor”. Font va agrair les seves paraules i va assegurar que era molt afortunada perquè "el guió era molt potent, perquè he estat rodejada de tres grans productors i millors persones, que s’han emocionat sempre que han vist la pel·lícula, i perquè he estat molt respectada en les meves idees i manera de fer”.
Els productors de Filmax van agrair la fantàstica acollida al festival i el fet de donar-los l’oportunitat de fer una pel·lícula que s’havia de fer”.