Fa uns dies, després d’anunciar-lo amb molta insistència i a bombo i plateret, TV3 va emetre el reportatge “Cava l’esclat de bombolles” (https://www.3cat.cat/3cat/30-minuts/).
Sincerament, no sé quin era l’objectiu del documental, ni a qui anava dirigit,... La importància del sector dels vins escumosos amb diferents marcs, contexts i marques de producció, és molt gran dins de l’estratègic sector vitícola català (https://www.accio.gencat.cat/web/.content/bancconeixement/altres_documents/documents/15179aa9.pdf
; https://www.prodeca.cat/es/sectores/el-sector-del-vino-en-catalunya).
No es va explicar en cap moment perquè es generava amb fonts públics l’esmentat documental, ofert en una franja horària de màxima audiencia.
Així, es va fer un aiguabarreig d’opinions contradictòries, en bona part per manca de context, es va parlar de la Borgonya i el Penedès, quelcom similar a la comparació entre un ou i una castanya (certament arrodonits i amb l’energia a dins, però absolutament diferents en origen i final); no es van tenir en compte parts molt importants de la cadena de valor del sector, la pagesia i els consumidors; es va fer una aproximació al consum des de la sofisticació, sense valorar que no tothom és del món del vi, i per tant les valoracions organolèptiques i litúrgiques (copes, cellers, sent importants no són transcendents per la majoria dels consumidors); va aparèixer un senyor reivindicant posar cava a un escumós elaborat a Requena, per adonar un toc regionalista?; es va parlar de fermentacions, primera o/i segona en botella o en cup, sense explicar que representa aquest fenomen metabòlic; es va mostrar una botiga a França que té 50000 referències víniques, amb quina finalitat, més enllà de viatjar?...
Es va donar poca importància als valors positius dels vins escumosos catalans, explicat pels més de 8M de ciutadanes i ciutadans de Catalunya, no per les persones formades, integrades i informades del món del vi, així es va passar per alt la producció ecològica, les varietats pròpies, les condicions edafoclimàtiques, les tipologies dels productes vínics...
Es va mostrar molta dispersió, molta desunió sense explicar clarament perquè, i si es vol i pot redreçar la situació.
Possiblement en tot el desenvolupament del documental de la televisió publica catalana, no es va tenir gens present la dita, de què una casa és un conjunt de pedres, però un conjunt de pedres, tan sols té una possibilitat molt remota d’ésser una casa.
Tot és i ha de ser més senzill i clar, així per exemple, no tinc vinyes, ni soc enòleg, soc un simple aficionat al vi, amant de seu món i les persones que hi són, i tot i aquestes limitacions, penso que un bon vi tranquil o escumós, com la majoria de les coses de la vida, és el que es genera amb un bon producte, un clar objectiu i uns bons coneixements i sentit comú durant tot el procés de la seva elaboració.
A més, per a un bon vi cal tenir una bona companyia, un bon entorn i estar al moment adequat. La relació entre els elements en un espai i un temps és, simplement per mi, ecologia (https://jeanleon.com/robert-save-el-buen-vino-es-el-que-se-produce-con-sentido-comun/), cosa que no vaig saber trobar en l’esmentat documental.
