Aquests dies estic embolicat amb altres en un tema professional, que no laboral, pel qual haig de llegir coses d’altres d’abans i ara, d’aquí i de més enllà, per saber, formar coneixement, i així poder generar opinió.
El tema és la valoració de la història d’una entitat agrària, així com el seu present i potencial futur, en Catalunya, un bocí del món, on penso tenim la sort de viure.
Un dels treballs considerat és “Agricultura i territori a Catalunya. El desenvolupament rural en l’horitzó post 2000”, d’Alexandre Chechi (https://revistes.iec.cat/index.php/DA/article/view/23752.001/467), mostra reflexions actuals, fetes 25 anys enrere, és dir en una generació, sis legislatures, un altre context del desenvolupament socioeconòmic, amb un altra intensitat del canvi climàtic... anteriors a l’ara i aquí.
Llegir, i fer-ho sense predisposicions temporals i ideològiques és clau per contrastar, desmitificar i aprendre, primer pas, de caràcter individual, per contrastar idees amb altres, i que de la discussió apareguin noves visions i solucions.
En l’article, l’autor, referint-se al període 1977 – 1997, explica que el que ha canviat el sector agroalimentari i el territori rural han estat la recuperació de la democràcia i de l’autonomia, que ha promogut un increment en la participació per la presa de decisions respecte de la societat, el canvi generacional vers una població menys rural en presencia i memòria, una reducció de la població agrària, un increment en la seva modernització que va generar una ampliació del sector agrari vers la indústria agroalimentària.
Personalment, em recorda amb altres paraules i situacions al menys teniment actual vers la política, tant en la seva funció com en la implicació en ella, fet que comporta cada cop més unes decisions polítiques marcades pel mercat global, unes generacions que ja no tenen memòria viva d’on venen i de què el camp és quelcom més que un paisatge, un camí on anar amb bicicleta i un restaurant..., una redistribució de la població en el territori vers un nou ruralisme i el que és pitjor a la urbanització del camp per fer metròpolis més grans, un increment en la tecnificació, moltes vegades, masses amb l’únic interès pel negoci del tecnificador, per tal de cobrir les necessitats de tota la cadena de valor alimentari, en la que el camp és cada cop és més relictual, en un país on la mitjana aproximada de l’alimentació és de procedència externa (https://www.mapa.gob.es/es/alimentacion/temas/consumo-tendencias/informe-consumo-2022-baja-res_tcm30-655390.pdf
; https://www.caixabankresearch.com/en/sector-analysis/agrifood/spains-agricultural-sector-and-its-dependence-international-agricultural), i la frase “si nosaltres no conreem, vosaltres no menjareu”, és gràfica però per valor real.
També un món atapeït d’energia, que genera grans i greus desequilibris en la realitat climàtica i les seves derivades en el planeta, el lloc on vivim.
És important detectar les causes que generen l’avui, però pel demà, cal plantejar objectius, que van més enllà del territori, del sector, van del país en el món.
Llegir aquest treball m’ha fet pensar en la cançó, que m’agrada molt, “si el món és rodo, perquè anar endavant” de Facundo Cabral (https://www.youtube.com/watch?v=khqgn1uiUfU), doncs en el meu cas, simplement per il·lusió, esperança i compromís, que és poc, però quan es fa amb els altres, és molt.
