Ben clar ho diu el titular. Passat i futur. Vella guàrdia, renovació i regeneració. Aparell del partit, militants i simpatitzants.
Vull, volem, els que ens sentim socialistes de tota la vida, un Partit Socialista “OBRER” Espanyol. Un PSOE, com el que va fer arribar en Felipe Gonzalez al govern d’Espanya (1982). Un PSOE, que representi a la classe mitja. Un PSOE realista i d’esquerres. Un PSOE que defensi als treballadors i les treballadores. Un PSOE que no estigui dominat per el poder econòmic.
Susana Diaz, el dia de la seva presentació: patètic, antagònic, irrellevant. Pedro Sánchez: la seva caravana electoral, exemplar, brillant, convincent.
Que no posin pals a les rodes els companys de la gestora. Res de trepitges en les assemblees. Que la democràcia interna funcioni. I sobretot saber ser guanyador o perdedor. No aprofitar-se, no fer servir els mecanismes del partit, per afavorir o beneficiar una u altre candidatura.
En tot això que penso i escric rau el titular. Un Partit Socialista enclaustrat, adoctrinat, no. Un Partit Socialista rejovenit, entenedor, si.
Nitidesa absoluta. Que les regles de joc siguin iguals per als tres candidats. Que els i les militants puguin votar i expressar-se sense cap tipus d’impediment.
