Ja fora hora i necessari que l’any 2017, el govern espanyol i els sindicats, s’assentessin, dialoguessin i arribessin a un bon acord respecte a “un increment salarial”, que la classe treballadora demana i reivindica. Penso, doncs, que l’empresariat ja està en condicions de satisfer.
L’economia, llegint i escoltant a experts, creix i remunta. El poder adquisitiu de pensionistes, funcionaris i treballadors i treballadores va minvant mica en mica.
Els salaris i les pensions de la ciutadania retrocedeixen enfront l’augment de preus que ens depara enguany (2017). Telèfon, llum, gas, carburants ... Contradictori totalment amb l’augment de sou que els executius han tingut al llarg del 2016.
El govern continua sent el mateix dels últims 4 anys. De dretes, neoliberal i compassiu davant el poder econòmic (ibex, bancs, multinacionals), que els sustenta. Més del mateix. De moment han començat l’any 2017 amb una pujada pírrica als pensionistes. Veurem que faran amb la classe treballadora.
Els sindicats, han anat de més a menys. El temps ha canviat, la societat s’ha transformat i la força sindical, al meu parer, ha davallat. Motius, el relaxament dels sindicats, i la decepció dels treballadors vers l’actitud d’aquests. Els dos sindicats majoritaris, CCOO i UGT, s’han acomodat i el seu poder de convocatòria s’ha anat reduint. La credibilitat d’aquests s’ha deteriorat.
Els treballadors i les treballadores d’aquest país volem accions, fets davant paraules i sobretot defensa acèrrima de uns drets, que poc a poc els poderosos ens els van retallant.
