D’ençà el començament de legislatura, a pocs plens municipals havia anat. Aquest del mes de desembre, és un dels que es diuen “transcendental, important”, doncs un dels temes estrella, són “els pressupostos” de la població. Interessen i pertoquen a tots i a totes.
Llarga durada en la discussió d’aquests entre els diferents grups municipals. El regidor d’hisenda, entre d’altres, va anomenar els vestidors del camp de futbol, però sense posar-hi gens d’èmfasi. Es va veure a una oposició unida, al uníson, front un equip de govern continuista, sense rumb, sense concrecions.
Om pensarà, que aquest senyor que escriu té una visió critica, negativa; però jo li contestaria que no és pas així. Jo la definiria “realista”, al constatar i preveure situacions i fets que hi són i estan.
Any nou, vestidors nous ...?. En aquí un servidor, ho ha dit in voce repetides vegades i continua igual a finals del 2016. L’actual ministra de sanitat, Dolors Montserrat, sent regidora del municipi un any va donar suport als pressupostos, amb la condició de que l’any vinent es fessin “els vestidors del camp de futbol. Entrem a l’any 2017, i no hi ha cap partida municipal destinada a aquesta necessitat i demanda.
No sé com dir-ho o fer-ho entendre als governants actuals. A l’alcaldessa i al regidor d’hisenda, que fa anys que hi son i fa anys que ho saben. Despreocupació total, vergonya suprema i cara dura infinita. Sant Sadurní d’Anoia té 12.500 habitants. Som una vila, no una barriada. L’ajuntament econòmicament està bé, els vestuaris són tercermundistes...
