Vilafranca del Penedès acollirà el proper 1 d’abril la primera Mostra d’Àligues Centenàries de Catalunya. Aquest serà l’acte central de la celebració dels 90 anys de l’Àliga vilafranquina, la peça més antiga del territori català que s’ha mantingut fins als nostres dies.
La mostra començarà a les 17h amb la plantada davant del Palau Baltà de les àligues d’origen centenari de Tarragona, Reus, Barcelona i Agramunt, a més de Vilafranca. A les 18h s’iniciarà una cercavila pels carrers de la vila que acabarà davant de l’Ajuntament. L’acte està organitzat pel Ball de l’Àliga de Vilafranca i emmarcat dins del 24è Dia del Graller, pel qual s’han programat diversos actes al llarg del cap setmana.
Les cinc àligues centenàries
Durant la diada de Corpus de l’any 1926 es va estrenar a Vilafranca del Penedès una nova Àliga que se substituïa la utilitzada el segle XIX. Aquesta peça, que va sortir amb les ales obertes, és la que actualment llueix cada Festa Major i en algunes sortides a l’exterior. La figura té, per tant, 90 anys de vida, tot i que els seus orígens es remunten al 1600. És per aquest motiu que fa temps que els membres del ball volen celebrar-ho fent una cercavila amb les altres quatre àligues folklòriques, que també tenen orígens molt antics.
L’Àliga de Tarragona data de l’any 1531 i era portada per la Confraria de Sant Eloi dels ferrers i platers. La peça actual va ser recuperada l’any 1986 pel Ball de Diables de la ciutat. És una àliga cisellada en llautó sobre estructura de ferro que pesa vuitanta quilos. Va acompanyada per la música d’una banda.
De l’Àliga de Reus se’n tenen referències des de 1626, quan sortia per Corpus, per Sant Pere i diverses festes rellevants. La figura d’avui en dia és de l’any 1996 i va ser recuperada gràcies a l’esforç de dues entitat reusenques, la Carrutxa i el Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC). És daurada, amb una corona reial i va acompanyada per una cobla.
La tercera és l’Àliga de Barcelona, que data del segle XIV, tot i que va tenir un moment esplendorós durant els segles XVI i XVII. L’àliga que podem veure actualment és de l’any 1999 i duu les ales obertes, corona reial i té tons marronosos. Pot anar acompanyada per un grup de gralles i gaudeix d’un lloc privilegiat en les festivitats de la Mercè i Santa Eulàlia.
L’última àliga que participarà és la d’Agramunt, que és d’època moderna i es desconeix molta informació de la peça antiga. Va ser recuperada el 1995 i participa activament a la Festa Major de Setembre. La peça de cartró pedra té les ales obertes, duu la corresponent corona reial i va acompanyada per un grup de grallers.
