Els primers vins experimentals elaborats amb varietats autòctones resistents han estat els protagonistes de la III Jornada Professional VRIAC, celebrada aquest dimarts al celler Albet i Noya, a Sant Pau d'Ordal (Subirats). Prop d'un centenar de professionals del sector vitivinícola hi han assistit per conèixer els avenços d'un projecte que busca adaptar la vinya als nous reptes climàtics.
La jornada ha reunit viveristes, enòlegs, agrònoms, viticultors i periodistes, així com els impulsors del projecte: Josep Maria Albet (Albet i Noya), Josep Maria Pujol-Busquets (Alta Alella), Josep Maria Piñol (Celler Piñol) i l'obtentor suís Valentin Blattner, especialista en la selecció de varietats resistents.
Després de gairebé 15 anys de recerca, el projecte entra en una nova fase. Els assistents han visitat la vinya experimental, on es conreen més de 7.000 varietats i on des de fa dotze anys no s'hi aplica cap tractament fungicida. Aquesta finca permet comprovar sobre el terreny la resistència de les plantes davant malalties com el míldiu i l'oïdi, així com el seu comportament en un context marcat per la sequera i l'augment de les temperatures.
Un dels moments més esperats de la jornada ha estat el tast dels primers vins experimentals, elaborats amb varietats que ofereixen perfils similars als del xarel·lo, el macabeu, la garnatxa o l'ull de llebre. Els participants han pogut valorar tant les seves qualitats enològiques com les possibilitats gastronòmiques d'aquestes noves varietats.
La trobada també ha despertat interès més enllà de Catalunya, amb la presència de professionals procedents del País Basc, Navarra, França i Itàlia, interessats a conèixer un model que podria aplicar-se en altres zones vitivinícoles.
Algunes de les varietats ja han estat inscrites al registre de la Unió Europea i els seus impulsors preveuen que puguin arribar al mercat a partir del 2029.
El projecte VRIAC està impulsat per Albet i Noya, Alta Alella i Celler Piñol, amb la col·laboració de Valentin Blattner. El seu objectiu és obtenir varietats resistents a les principals malalties fúngiques, adaptades al clima mediterrani i capaces de mantenir el perfil de les varietats tradicionals, reduint alhora la necessitat de tractaments fitosanitaris.
