Fer visible el món.
... una vida constituïda de cada instant, de cada objecte, de cada vida, la vida. P E
Paul Éluard és recordat sobretot com un dels grans poetes del surrealisme francès, però Donar a veure ens permet descobrir una faceta més àmplia i profunda del seu pensament. Publicat originalment el 1939 amb el títol Donner à voir i recuperat ara en català per Angle Editorial en traducció d’Andreu Gomila, el llibre és molt més que un recull poètic: és una declaració estètica i vital sobre la funció de l’art i de la poesia.
El títol resumeix perfectament el propòsit d’Éluard. Per al poeta, escriure no consisteix a inventar mons allunyats de la realitat, sinó a fer-nos veure el món que tenim davant dels ulls d’una manera nova. La poesia no és evasió, sinó revelació. D’aquí una de les idees centrals de la seva obra: «hi ha altres mons, però estan en aquest». Aquesta concepció travessa totes les pàgines del llibre i li atorga una sorprenent actualitat.
L’obra combina poemes, proses poètiques, reflexions teòriques, aforismes, conferències i textos dedicats a artistes admirats per l’autor. Hi desfilen figures com Picasso, de Chirico, Ernst, amb qui té una gran amistat, Miró o Dalí però de manera especial Baudelaire, que és el seu gran referent poètic, i també com a crítica d’art. També dialoga constantment junt amb altres poetes i pensadors (Lautréamont, Feuerbach, Rimbaud, Blake, Breton, Apollinaire, Nerval, Shelley, Goethe...) El resultat és una mena d’antologia personal que permet entendre no només la seva poesia, sinó també la seva manera de concebre la relació entre art, pensament i vida.
Llegit avui, Donar a veure impressiona per la seva confiança en el poder transformador de la paraula. Éluard defensa una poesia oberta a tothom, capaç de modificar la nostra mirada sobre la realitat. La famosa afirmació de què «la poesia ha de ser feta per tots», de Lautréamont, que ressegueix el llibre i Éluard es fa seva, sintetitza una voluntat de democratitzar la creació artística i de trencar amb qualsevol concepció elitista de la cultura.
Tanmateix, el llibre no és un manifest doctrinari. Hi predomina una escriptura lliure, associativa i suggeridora, fidel a l’esperit surrealista, proper a l’escriptura automàtica, però cada vegada més orientada cap a una dimensió humana i col·lectiva. És precisament aquesta tensió entre imaginació i realitat, entre somni i compromís, el que converteix Donar a veure en una obra fonamental dins la trajectòria d’Éluard.
La traducció d’Andreu Gomila té, a més, el mèrit de posar a l’abast del lector català un text essencial de la literatura europea del segle XX. No és només una porta d’entrada a l’univers d’Éluard, sinó també una invitació a replantejar-nos què pot fer encara la poesia: ajudar-nos a mirar millor i més profundament, el món que habitem. Llegiu-lo!.
