Foto: Jordi Pujolar (ACN)
L’Ajuntament de Vilafranca del Penedès ha celebrat la decisió del Govern de la Generalitat de reactivar el projecte de l’Eix Transversal Ferroviari (ETF), una infraestructura estratègica que ha de connectar Lleida i Girona sense passar per Barcelona i que pot redefinir la mobilitat ferroviària a l’interior de Catalunya. El consistori considera que aquest impuls pot contribuir a descongestionar el corredor mediterrani i millorar el servei ferroviari al Penedès.
L’alcalde, Francisco Romero, ha valorat positivament l’acord de l’executiu català d’encarregar a l’empresa pública Infraestructures Ferroviàries de Catalunya (Ifercat) l’actualització dels estudis informatius del projecte. Aquests treballs, basats en la planificació aprovada l’any 2010, comptaran amb un pressupost estimat de 5,46 milions d’euros i es preveu que estiguin redactats en un termini aproximat d’un any i mig.
Segons Romero, la reactivació d’aquest corredor ferroviari representa “un pas molt important en un projecte estratègic per al país i especialment per al Penedès”, ja que pot ajudar a reduir la saturació actual de les línies ferroviàries que travessen el territori. El batlle també ha recordat que l’Estratègia Ferroviària de Catalunya presentada pel Govern el novembre passat contempla la possibilitat d’una parada d’alta velocitat a Vilafranca, una reivindicació històrica del municipi i de diverses entitats penedesenques.
El projecte de l’ETF planteja la creació d’un corredor ferroviari interior d’uns 254 quilòmetres, que connectaria Lleida i Girona passant per municipis com Cervera, Igualada o Martorell. L’objectiu és trencar el model radial actual, centrat en Barcelona, i avançar cap a una xarxa més transversal que permeti redistribuir el trànsit ferroviari i millorar la connectivitat de l’interior del país.
La infraestructura està concebuda com una línia mixta per a passatgers i mercaderies. Segons el plantejament del Govern, els trens de passatgers podrien circular a velocitats de fins a 250 quilòmetres per hora, mentre que els combois de mercaderies ho farien a uns 140 quilòmetres per hora, amb apartadors específics per facilitar l’operativa. Aquest nou corredor també es planteja com una alternativa al túnel de Rubí, amb l’objectiu d’evitar bloquejos del transport de mercaderies en cas d’incidències.
La portaveu del Govern i consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha defensat que l’ETF vol “replicar en l’àmbit ferroviari el que va significar en el seu moment l’Eix Transversal viari”, i ha lamentat que, si s’hagués executat fa dues dècades, “no hi hauria tants problemes a la xarxa ferroviària actual”.
El desplegament de la infraestructura es preveu en dues fases. La primera connectaria Lleida amb Martorell passant per Cervera i Igualada, mentre que la segona prolongaria el traçat fins a Girona, amb final a l’entorn de l’aeroport gironí. Els nous estudis hauran d’analitzar amb detall el pas pel Vallès per evitar colls d’ampolla en punts sensibles de la xarxa.
Tot i això, el plantejament de la Generalitat contrasta amb els estudis que desenvolupa el Ministeri de Transports, que aposten per un corredor d’alta velocitat orientat principalment al transport de passatgers i amb velocitats de fins a 350 quilòmetres per hora. El Govern català ha expressat la voluntat de coordinar-se amb l’Estat per trobar complementarietats i evitar contradiccions entre projectes.
Des de Pro Vegueria Penedès també s’ha valorat positivament la reactivació de l’ETF, tot i advertir de la situació de desgavell i incertesa del sistema ferroviari actual, marcada per la manca d’inversions i la falta de planificació global. L’entitat insisteix en la necessitat d’actuacions immediates, com l’increment de serveis alternatius durant les obres als túnels del Garraf o la finalització del tercer fil a la línia R4.
Si es compleixen els terminis previstos, un cop finalitzada l’actualització dels estudis es podrien redactar els projectes constructius entre el 2028 i el 2029, amb l’horitzó de licitar les obres cap al 2030. Per a Vilafranca, aquest calendari suposa una nova oportunitat per potenciar el seu paper estratègic dins la mobilitat ferroviària catalana i avançar cap a un model més eficient, equilibrat i sostenible.
