Més d’un centenar de persones van assistir ahir al Fòrum Berger Balaguer de la Fundació Pinnae per veure la projecció del documental "13 veus. Una realitat: el
sensellarisme", una iniciativa impulsada pels voluntaris Joves de Càritas Catalunya.
L’acte va comptar amb la presència del bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Fra Xabier Gómez, el president i el director de la Fundació Pinnae, Martí Soler i Joan
Melero, i el regidor de Drets Socials de Vilafranca del Penedès, Ramon Zaballa, entre altres autoritats, entitats socials i voluntariat.
En l’obertura de l’acte, Joan Melero va subratllar el compromís de la Fundació Pinnae amb la problemàtica del sensellarisme i la importància de donar veu a les realitats sovint invisibilitzades. Seguidament, Ramon Carbonell, director de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, va remarcar la tasca transformadora que desenvolupa Càritas Jove i el valor d’escoltar els testimonis de les persones protagonistes del documental: “Us podeu imaginar una persona en situació de sensellarisme? Segur que heu
pensat en una persona dormint al carrer. Però no tenir llar no és només viure al carrer: és viure en situació d’amuntegament, sota amenaça de violència, en
albergs o infrahabitatges…”
Amb una durada de 47 minuts, el documental recull històries que il·lustren diverses formes de sensellarisme, seguint la classificació ETHOS: des de el fet de viure al carrer o en infrahabitatge, fins a situacions de relloguer precari o desnonaments. Totes les persones participants han estat o són ateses per alguna de les deu Càritas amb seu a Catalunya, i la majoria viuen actualment en recursos residencials de l’entitat.
Sergi Anson un dels voluntaris joves de Càritas, va subratllar que, amb aquest projecte, volien entendre millor el fenomen i trencar estereotips: “El sensellarisme
és molt més que viure al carrer. És un fenomen ampli, que afecta persones molt diverses. Amb aquest documental volem fer-ho visible i transmetre un missatge
d’esperança”.
Una taula rodona amb testimonis i reflexions sobre el sensellarisme
En acabar la projecció, es va celebrar una taula d’experiències en què dues persones en situació de sensellarisme, actualment allotjades en recursos residencials de
Càritas, van compartir el seu testimoni directe. Les seves intervencions van permetre entendre des de dins què suposa viure sense una llar estable i com aquest fet
impacta profundament en la vida quotidiana, les relacions socials i la salut emocional.
Es va posar de manifest que el sensellarisme és un problema estructural que requereix una resposta conjunta per part de l’administració pública, les entitats
socials i el sector privat. En aquest sentit, Roser Vilaró, responsable del programa de Sensellar i Habitatge Social de Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, va
remarcar la necessitat urgent d’ampliar les polítiques públiques que garanteixin el dret a l’habitatge digne, i va denunciar que el parc d’habitatge social a Catalunya no
arriba al 2% del total, una xifra molt allunyada de la mitjana europea.
Ramon Zaballa, regidor de Drets Socials de Vilafranca del Penedès, va coincidir en aquesta diagnosi i va expressar la voluntat del consistori de treballar en aquesta línia.
Va reconèixer que l’actual parc disponible és del tot insuficient per fer front a les necessitats reals del territori.
L’acte va cloure amb la intervenció del bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Mons. Xabier Gómez, que va recordar que les veritables protagonistes no només del documental,
sinó de qualsevol mesura que es pugui adoptar, han de ser sempre les persones que pateixen aquesta situació. Va coincidir amb diversos membres de la taula en la
necessitat que l’accés a l’habitatge estigui garantit com un dret fonamental, al mateix nivell que l’educació o la sanitat. Finalment, recollint les paraules de Ramon
Carbonell, director de Càritas, va fer una crida a desencallar la nova llei per erradicar el sensellarisme, actualment aturada al Parlament de Catalunya.
