Aquest 28 d’abril es compleix un any de l’apagada elèctrica general que va deixar sense llum bona part de la península Ibèrica i que va afectar de ple l’Alt Penedès. El tall va començar cap a les 12:35h del migdia i, en alguns municipis de la comarca, el subministrament no es va recuperar fins passades entre tres i quatre hores.
L’avaria va afectar principalment Espanya peninsular, Portugal, Andorra i diversos punts del sud de França, provocant també problemes greus de comunicacions. Durant hores, molts veïns van quedar sense electricitat, internet ni informació clara sobre què estava passant.
A Vilafranca del Penedès, barris com les Clotes, la Barceloneta i l’Espirall van ser dels primers a recuperar la llum, igual que municipis com les Cabanyes, Guardiola de Font-rubí, Vilobí del Penedès i la Granada.
Els hospitals del Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf van suspendre tota l’activitat programada de la tarda i només van mantenir l’atenció urgent i crítica gràcies als generadors. També el Centre de Rehabilitació va aturar la seva activitat habitual.
Els supermercats i benzineres amb sistemes auxiliars van poder continuar funcionant, però molts establiments comercials van haver de tancar abans d’hora. Els semàfors van deixar de funcionar, la circulació es va complicar i totes les línies de Rodalies van quedar suspeses.
Els Bombers van intervenir en rescats de persones atrapades en ascensors i en l’evacuació de trens, mentre que Policia Local i Mossos van multiplicar les actuacions.
400.000 persones sense aigua en només 12 hores
L’apagada també va evidenciar la dependència del subministrament elèctric en serveis essencials com l’aigua. Segons ha explicat l’Agència Catalana de l’Aigua, en només 12 hores, uns 400.000 usuaris de l’àrea metropolitana de Barcelona es van quedar sense aigua.
La consellera Sílvia Paneque ha presentat ara un nou pla per garantir la continuïtat dels serveis bàsics del cicle de l’aigua durant almenys 24 hores si es repeteix una situació similar.
Entre les mesures previstes hi ha assegurar fins a 72 hores d’autonomia energètica en instal·lacions essencials, garantir el combustible dels generadors, desplegar la xarxa de comunicacions d’emergència Rescat i destinar 6,8 milions d’euros a grups electrògens i dipòsits associats.
L’ACA ha analitzat 47 categories de risc i 163 possibles causes, prioritzant 15 escenaris amb sis protocols específics, entre ells la fallada elèctrica i la pèrdua de comunicacions.
Les pimes encara reclamen compensacions
Un any després, moltes petites i mitjanes empreses continuen denunciant que les assegurances no han cobert les pèrdues reals. Segons Pimec, l’impacte econòmic va superar els 900 milions d’euros, amb afectacions a la indústria, la restauració, el turisme i la sanitat.
La patronal reclama compensacions automàtiques i denuncia que moltes pòlisses no cobrien el lucre cessant ni superaven el mínim d’hores exigit per activar indemnitzacions.
Moltes empreses han optat per comprar generadors, bateries o sistemes d’autoconsum energètic davant la possibilitat que una situació similar es torni a repetir.
