L'Ajuntament de Mediona ha presentat un ampli paquet d'al·legacions al Pla Territorial Sectorial per a la Generació Elèctrica Eòlica i Fotovoltaica (PLATER), en què defensa que "la transició energètica no es pot fer a costa del paisatge vitivinícola ni de l'autonomia dels municipis".
El consistori deixa clar que comparteix els objectius de descarbonització i considera necessari ordenar el desplegament de les energies renovables, però sosté que "la proposta presentada per la Generalitat no té prou en compte la realitat del territori penedesenc".
Una de les principals reivindicacions és la protecció de la vinya i del paisatge del Penedès. L'informe recorda que el municipi forma part d'una comarca amb una forta identitat vitivinícola i defensa que les zones emparades per les denominacions d'origen haurien de quedar excloses de les àrees prioritàries per a la implantació de grans instal·lacions fotovoltaiques i eòliques. L'Ajuntament argumenta que altres regions vitivinícoles europees ja limiten aquest tipus d'instal·lacions per preservar el paisatge i la identitat del territori.
Mediona també posa l'accent en un fenomen cada vegada més present al nord de l'Alt Penedès: l'expansió de la vinya cap a cotes més elevades a causa del canvi climàtic. El document assenyala que els pagesos estan recuperant terrenys de muntanya per mantenir la qualitat del raïm davant l'augment de les temperatures, una realitat que, segons el consistori, encara no queda reflectida en la planificació territorial vigent.
Les al·legacions també qüestionen l'abast jurídic del PLATER. L'Ajuntament considera que el pla acaba condicionant els plans urbanístics municipals i els POUM, tot i ser un instrument sectorial, i alerta que això pot limitar la capacitat de decisió dels ajuntaments sobre el seu territori.
Un altre dels punts destacats és el concepte de solidaritat territorial. Mediona entén que els municipis amb més capacitat per generar energia renovable poden contribuir als objectius de país, però reclama que aquesta solidaritat també comporti compensacions econòmiques i territorials per als pobles que assumeixin l'impacte paisatgístic i ambiental de les instal·lacions.
Pel que fa al cas concret del municipi, el document indica que el PLATER fixa per a Mediona un objectiu de 103,2 hectàrees de superfície destinada a producció renovable l'any 2050, equivalent al 2,2% del terme municipal, i delimita més de 1.093 hectàrees com a zona prioritària, mentre que prop del 48,4% del municipi es considera no apte per a instal·lacions fotovoltaiques. L'Ajuntament defensa que aquesta cartografia s'ha de revisar perquè no incorpora amb prou detall condicionants paisatgístics, agrícoles i urbanístics propis del municipi.
Entre les al·legacions locals també es demana reduir o modificar diverses zones prioritàries per preservar les principals conques visuals de la vall de Mediona, protegir masies catalogades i garantir la coherència amb el POUM vigent i amb la Carta del Paisatge de l'Alt Penedès.
Aquest posicionament s'emmarca en un debat que s'ha intensificat els darrers mesos a l'Alt Penedès. Diversos ajuntaments, entitats agràries i organismes vinculats al sector del vi han expressat preocupació per l'encaix dels grans projectes d'energies renovables amb la preservació del paisatge vitivinícola i de l'activitat agrícola.
Amb aquestes al·legacions, Mediona se suma a les veus que reclamen que la transició energètica avanci, però adaptada a les particularitats d'un territori on la vinya és molt més que un conreu: és un element clau de l'economia, el paisatge i la identitat del Penedès.
