Foto: Gemma Sánchez Bonel (ACN)
Prop d’un miler de persones (3.000, segons els sindicats convocants) s’han concentrat avui al migdia a la plaça de la Vila de Vilafranca en una de les mobilitzacions docents més multitudinàries que es recorden al territori en les darreres dècades. La protesta, convocada en el marc de la vaga territorial al Penedès i Baix Llobregat, ha reunit mestres, professors, personal laboral, famílies i alumnes de l’Alt i el Baix Penedès, Garraf i Anoia.
La plaça s’ha tenyit de groc amb pancartes, banderes sindicals i crits contra la gestió del Departament d’Educació. Consignes com “Niubó, què passa? Tu sí que cobres massa!”, “Menys policia i més educació” o “Volem el 6%” han marcat una jornada de protesta que els sindicats ja qualifiquen “d’històrica”.
La mobilització d’aquest dimecres és la primera vaga territorial del nou cicle de protestes impulsat per USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical després de la vaga general educativa celebrada dimarts a tot Catalunya.
Tall de l’N-340 i marxa pels carrers de Vilafranca
La jornada reivindicativa ha començat a primera hora del matí amb el tall de l’N-340 a l’altura de la cruïlla amb la C-15. Un centenar de docents han interromput el trànsit en tots dos sentits durant prop de dues hores després de concentrar-se davant l’Institut Vilafranca 2.
Foto: ACN
Més tard, a partir de les 12.30h, la protesta s’ha traslladat al centre de Vilafranca. La manifestació ha recorregut diversos carrers de la capital penedesenca passant davant les seus d’ERC, els Comuns i el PSC abans d’acabar davant els Serveis Territorials d’Educació.
Davant la seu socialista, els manifestants s’hi han aturat i han enganxat adhesius a la façana, a més de fer-hi pintades amb els missatges “Niubó dimissió” i “Ni pactes ni traicions”. Durant la marxa també s’ha pogut veure un gegant que representava la consellera Esther Niubó disfressada de lladre i portant una serra a la mà.
“Des del 1988 no es veia una mobilització així”
Els representants sindicals asseguren que el malestar als centres educatius és “estructural” i que la situació s’ha anat deteriorant durant anys. Jesús Salius, delegat de la Intersindical als Serveis Territorials, ha afirmat que les protestes actuals són les més importants des de finals dels anys vuitanta.
“Des del 1988 no hi havia unes mobilitzacions semblants”, ha assegurat. Salius considera que l’acord signat entre el Departament i alguns sindicats és “insuficient” i lamenta que el Govern vulgui “ratificar un acord que la majoria de docents no comparteixen”.
També ha advertit que les mobilitzacions continuaran les pròximes setmanes a la resta de territoris: “Això serà un no parar”.
Ratios, burocràcia i manca de recursos
Entre les principals reivindicacions del col·lectiu hi ha la recuperació del poder adquisitiu perdut des del 2009, la reducció de ràtios, més professionals d’atenció educativa i menys burocràcia.
Des de l’USTEC, Ana Cebrian ha denunciat que les ràtios estan “completament desbordades” i que l’escola inclusiva “mai ha rebut la inversió necessària per desplegar-se correctament”.
Per la seva banda, Marta Jové, de la CGT, ha posat el focus en l’estat de molts centres educatius del Penedès, assegurant que alguns instituts i escoles “cauen a trossos o porten més de deu anys en barracons”.
Les protestes també inclouen el personal laboral dels centres. Mercè Pascual, portaveu sindical d’aquest col·lectiu a l’USTEC, reclama una revisió salarial ajustada a les titulacions dels treballadors i denuncia el desgast econòmic que està comportant la successió de jornades de vaga.
Un conflicte que s’arrossega des de fa mesos
El nou cicle de mobilitzacions arriba després de mesos d’assemblees i protestes. Aquesta mateixa setmana, l’Institut Eugeni d’Ors de Vilafranca ja havia organitzat una jornada reivindicativa amb professorat, famílies i alumnat per explicar el conflicte educatiu i defensar el model d’escola pública.
Els sindicats asseguren que les mobilitzacions continuaran durant maig i juny amb noves vagues territorials i manifestacions a Barcelona. També s’estan impulsant mocions de suport als ajuntaments del territori per reclamar més inversió en educació pública i més recursos per als centres.
