Foto: Hospital de Bellvitge
Responsables del Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf han mantingut aquest matí una trobada amb els mitjans de comunicació comarcals per explicar les actuacions que s’estan desenvolupant a l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès i els projectes de futur. La reunió també ha servit per respondre a algunes de les principals inquietuds i demandes que s’han expressat recentment per la ciutadania durant la presentació de la plataforma “Salvem l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès”.
A la trobada hi han participat la gerent del consorci, Olga Farré, la directora mèdica, Noemí Pou, i el director de persones, Alberto Martín. Farré ha explicat que un dels objectius principals és formar especialistes i captar professionals joves per tal de “fer un salt qualitatiu” en l’assistència.
En aquest sentit, l’hospital aposta per reforçar el seu caràcter universitari, impulsar el grau de infermeria, la primera promoció del qual es graduarà aquest any, i consolidar-se com a unitat docent del Penedès per a metges de família. A més, el centre treballa amb la previsió d’implantar cirurgia robòtica a partir del 2027 en les àrees d’urologia i cirurgia general, una tecnologia que, "pot contribuir a atraure professionals formats en hospitals de major dimensió".
L’hospitalització a domicili, una aposta de futur
Segons Farré, l’evolució del sistema sanitari no passa per reduir centres hospitalaris, sinó per transformar-los: “Els hospitals cada cop tindran menys llits i més activitat”, ha afirmat. En aquesta línia, el consorci ja ha començat a aplicar programes d’hospitalització a domicili per a alguns pacients quirúrgics, especialment en l’àmbit de la urologia. El programa s’adreça a persones que viuen en un radi aproximat de 15 quilòmetres de Vilafranca i que poden rebre visites diàries de metges i infermeres al seu domicili.
Farré ha defensat aquest model assegurant que “cal adaptar-se a les necessitats dels pacients” i facilitar que puguin recuperar-se a casa sempre que sigui possible. Per fer-ho, el consorci disposa d’una flota de vehicles identificats, equips mèdics portàtils i ordinadors per a l’atenció domiciliària. L’objectiu és arribar a atendre uns 300 pacients anuals en cada territori.
Pel que fa a una de les queixes habituals de la ciutadania, entre les quals la derivació de proves diagnòstiques, com colonoscòpies, a hospitals de Barcelona, Farré ha aclarit que la contractació d’aquestes proves depèn de l’Institut Català de la Salut (ICS). Segons ha explicat, és aquest organisme qui decideix com es distribueixen les proves entre centres del territori i hospitals d’altres zones.
El futur hospital de Vilanova
Durant la trobada també s’ha abordat la preocupació expressada per part del comitè d’empresa i de diversos col·lectius ciutadans sobre el futur hospital de Vilanova i la Geltrú, i la possibilitat que pugui afectar el centre de Vilafranca. La gerent del consorci ha assegurat que, des del punt de vista dels proveïdors sanitaris, no s’ha comunicat cap projecte que impliqui el desmantellament de l’hospital vilafranquí. “Aquestes pors són innecessàries”, ha afirmat.
Segons ha recordat, en la seva darrera visita al territori la consellera de Salut va apuntar que l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès hauria d’incrementar la seva complexitat assistencial perquè més pacients puguin ser tractats al territori sense haver de desplaçar-se a centres com Bellvitge o Sant Joan de Déu.
Millores a les instal·lacions després de la DANA
Paral·lelament, el centre continua desenvolupant projectes per millorar les instal·lacions i els serveis amb l’objectiu de reforçar la qualitat assistencial i la seguretat de les infraestructures.
Arran de la DANA que va afectar el territori l'estiu passat, el consorci està elaborant un projecte per augmentar la resiliència de les instal·lacions tècniques i minimitzar l’impacte d’episodis similars en el futur. El pla inclou la reubicació en zones elevades d’instal·lacions crítiques, el trasllat del quadre elèctric general i del grup electrògen a la coberta de l’edifici de serveis, així com la instal·lació d’equips de producció de calor i sistemes de bombeig.
També es preveu implantar un sistema de protecció per evitar l’entrada d’aigües del clavegueram en cas de saturació de la xarxa municipal. La licitació del projecte podria començar el mes vinent i les obres s’iniciarien durant el segon semestre de l’any. Mentrestant, ja s’han adoptat mesures provisionals per garantir el funcionament de les instal·lacions.
Suport a la plataforma ciutadana
Respecte a la plataforma en defensa de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, Farré ha expressat el seu suport a la iniciativa. “Qualsevol col·lectiu que vulgui millorar els serveis de salut i vetllar per les necessitats de la població serà sempre benvingut”, ha afirmat. La gerent ha assenyalat que algunes de les demandes que planteja la plataforma també són compartides pel mateix consorci davant el CatSalut, i ha defensat que “sempre és millor treballar conjuntament que enfrontats”.
Autocrítica en la comunicació
Finalment, Farré ha reconegut que el consorci ha comès “errors de comunicació” a l’hora d’explicar la situació del centre. Segons ha dit, durant els darrers anys l’organització s’ha centrat principalment en l’activitat assistencial i no ha comunicat prou els resultats i les dades del centre.
Actualment, el Consorci Sanitari Alt Penedès-Garraf compta amb més de 2.000 treballadors, aproximadament la meitat dels quals són professionals d’infermeria, i amb més de 300 metges. “Les dades són positives i molt contundents”, ha assegurat Farré, que ha defensat que la situació de l’hospital “no és tan negativa com de vegades es percep”.
Pel que fa a les llistes d'espera, ha assegurat que "s'han incrementat a tota Catalunya", i que en el cas del centre comarcal, "el hàndicap són les llistes d'espera quirúrgiques", perquè acumulen pacients des de l'ampliació dels quiròfans del Garraf, quan l'hospital de Sant Camil es va quedar vuit mesos sense quiròfans, fet al qual s'hi va sumar la Covid, que va agreujar la situació. Segons Farré, "s'ha incrementat la demanda i l'activitat i no tots els professionals volen fer hores extra".
