La família del molantenc Sebastià Via Alsina, amb la col·laboració d’historiadors catalans i aragonesos ha iniciat un procés de recerca de les restes dels quatre membres de la Centúria de Vilafranca que van morir en combat a Vivel del Río (Terol), al front d’Aragó, el 19 de febrer de 1937, durant la Guerra Civil espanyola.
Tenen indicis que estaria enterrat en una fossa comuna amb una trentena de soldats més morts al mateix combat, procedents de Valls, Barcelona i l’Alt Penedès. Ara busquen familiars d’aquests combatents per obtenir mostres d’ADN que es puguin creuar amb les restes òssies que es trobin al poble quan s’obri la fossa.
Els quatre miliciants altpenedesencs eren Isidre Lécera Margalef, veí de Santa Margarida i els Monjos; Sebastià Via Alsina, de Sant Pere Molanta; Ramon Andreu Mòdol i Aureli Martínez López, de Vilafranca del Penedès. Junt amb els quatre milicians penedesencs, van morir dos milicians de Terrassa que formaven part de la Columna Macià-Companys i deu milicians de Valls i voltants enrolats a les centúries de Valls. A més, nou milicians de Barcelona, un de Santa Coloma de Gramenet, un de Campdevànol, un de Tarragona i un de Sallent). En total serien 25 els milicians catalans enterrats en una fosa fora del cementiri a causa dels enfrontaments del 19 de febrer de 1937.
Foto: Gemma Sánchez Bonel_ACN
La recerca iniciada per Josep Ventura Via, per trobar el germà gran del seu avi, Sebastià Via Alsina, ha donat com a resultat la localització de la possible fosa a Vivel del Río i a l’inici dels tràmits de cara a exhumar les restes que s’hi puguin trobar i constatar les mostres d’ADN amb les dels familiars. Amb aquestes proves es podrien saber quantes persones hi podria haver a les dues fosses localitzades al poble aragonès. De moment, segons fonts orals de les persones que vivien a la zona, entre dotze i quinze persones podrien estar enterrades en una de les dues foses comunes que hi hauria al poble.
Gonzalo Berger, historiador de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) indicava que “hem de confirmar aquestes fonts obrint les fosses i comparar-les amb els 30 noms que nosaltres tenim documentats de diferents indrets. Per això és molt important aconseguir el màxim d'ADN dels morts en aquests combats per poder-los acotar i situar on podrien estar enterrats els seus cossos”.
Josep Ventura feia una crida als familiars dels milicians perquè es donin d’alta al cens de desapareguts de la Generalitat de Catalunya i es facin les proves d’ADN: ”aquests morts s’han de dignificar, no recordar-los com un fet històric, perquè va condicionar el caràcter de moltes famílies, que van patir un trauma, i la millor manera de superar-lo és parlant-ne”, assegurava. També explicava que “el que va començar amb una recerca familiar arran de la troballa d’una caixa amb cartes i fotografies del germà gran del meu avi en els anys noranta s’ha convertit en un tema comunitari, de país, perquè vam veure que hi havia moltes persones en la nostra mateixa situació”.
Ramon Arnabat, historiador de l’IEP i URV, afegia que “és molt important la col·laboració dels ajuntaments perquè poden disposar de dades de padrons i censos molt útils per contrastar la llista de casos”.
Ventura explicava que en les pròximes dues setmanes es comptarà amb una subvenció que permetrà utilitzar un geolocalitzador per assegurar la zona exacta on és la fossa, i quants cadàvers hi ha enterrats, una informació que permetria saber quant costaria l’exhumació dels cossos.
