Investigadors del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques i de l'Institut d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona (UB) han identificat al Penedès la mula més antiga documentada a la Mediterrània occidental i l'Europa continental. L'animal estudiat es va documentar el 1986, durant l'excavació d'una part del jaciment d'Hort d'en Grimau a Castellví de la Marca.
La troballa està datada entre els segles VIII i VI aC, durant la primera edat del ferro, moment en què els fenicis van introduir els burros a la península Ibèrica. Les mules són un híbrid entre burro i euga. Fins ara, les mules més antigues d'Europa estaven datades tres o quatres segles més tard, amb l'inici de la romanització.
L'animal estudiat procedeix de l'interior d'una fossa, probablement una sitja amortitzada, en què es van dipositar també les restes òssies parcialment cremades d'una dona. El material es conserva actualment al Museu de les Cultures del Vi de Catalunya (Vinesum) de Vilafranca del Penedès.
Amb la nova recerca, l'equip d'investigadors ha fet un estudi multidisciplinari a escala taxonòmica, morfològica, patològica i de la dieta de l'animal a partir dels isòtops estables. Tant el context de la troballa com la presència de material fenici al mateix jaciment o en d'altres propers vinculen la zona amb el comerç fenici.
De fet, el burro es va introduir a la península Ibèrica a través de les xarxes de comerç que els fenicis van establir al llarg de la Mediterrània. La hibridació d'èquids va permetre aconseguir animals de transport com les mules, més ben adaptades als climes àrids que els cavalls i més resistents.
A l'article on s'exposen els resultats d'aquesta recerca, es proposa que la mula del jaciment del Penedès, que es va utilitzar per al transport i que s'alimentava amb farratges, podria ser el resultat d'una hibridació produïda a la península a partir de l'encreuament in situ de cavalls locals i burros importats.
Tanmateix, apunten que altres possibilitats són igualment versemblants i potser es tracta d'una mula nascuda fora de la península, fet que properes anàlisis genètiques i isotòpiques haurien de resoldre. En tot cas, la troballa obre la porta a considerar la zona nord-occidental del Mediterrani com un focus important en l'expansió fenícia.
En aquesta recerca, hi han participat també investigadors del Centre d'Antropobiologia i Genòmica de Tolosa (CNRS i Universitat Paul Sabatier de Tolosa III), de la Universitat de la Corunya i de la Universitat d'Extremadura.
La troballa s'ha publicat a la revista Journal of Archaelogical Science: Reports.
