Foto: L’aula medieval i el pati descobert amb l’actuació
L’Institut Català del Sòl (INCASÒL) ha completat recentment les obres de restauració del castell d’Olèrdola, una de les cinc seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya, situat a l’Alt Penedès. Els treballs s’han centrat en els dos edificis emblemàtics del cim de la muntanya de Sant Miquel: el castell altmedieval i la talaia romana d’època republicana, així com en el descobriment de l’antic pati adjacent a l’aula del castell.
Les obres, encomanades per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i finançades amb fons Next Generation a través del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, han tingut un cost total de 424.861,15 euros (abans d’IVA).
Foto: L’interior de l’aula, on es veu l’inici de l’antiga volta que tancava l’espai i subjectava la segona planta i, al fons, la torre romana tardorepublicana
Durant la primera fase del projecte, l’excavació arqueològica va permetre localitzar la porta sud de l’aula i el pati construït sobre un antic escull de coralls, fet que va obligar a adaptar la proposta arquitectònica per garantir la seguretat i la comprensió del recorregut pels visitants. S’han recuperat els accessos i nivells originals del recinte militar, retirant enderrocs i sediments acumulats durant els segles, fet que ha ampliat l’espai visitable i ha enriquit l’explicació històrica del castell.
El Conjunt Monumental d’Olèrdola, declarat bé cultural d’interès nacional, s’assenta sobre una plataforma rocosa estratègica amb un únic accés pel nord-est, des d’on es domina la plana del Penedès i el corredor de la riera de Vilafranca. Al llarg de 4.000 anys, l’indret ha acollit poblats de l’edat del bronze, un poblat amb muralla de l’edat del ferro (700-600 aC), un poblat ibèric (500-150 aC), una fortificació romana (100-25 aC) i, finalment, la civitas Olerdola d’època altmedieval (s. X-XII).
Foto: La paret nord del castell abans de la intervenció
El castell i l’església de Sant Miquel eren símbols de poder civil i religiós. El castell, adossat a la torre romana, era la residència del castlà i centre administratiu i militar. La ciutat va començar el seu declivi després de l’atac almoràvit de 1107-1108, amb els habitants traslladant-se cap a Vilafranca i el sud del comtat de Barcelona.
Foto: La paret nord del castell després de la intervenció
