Els treballs de reforma i millora de la funcionalitat de la sala de plens de l’Ajuntament de Vilafranca es troben en un estat força avançat. La sala noble de la Casa de la Vila, situada a la primera planta de l’edifici consistorial, està en obres des del mes d’octubre i, en principi, es preveu que a final de març estiguin acabades. El ple municipal del mes d’abril ja es podria celebrar de nou a la sala.
Els treballs que s’estan executant tenen per objectiu millorar la funcionalitat i la imatge de l’espai, en el qual no s’havia actuat a fons durant moltes dècades, tot mantenint-ne els valors patrimonials i adequant-lo a les necessitats actuals.
Fins ara s’ha estat actuant en la restauració de les fusteries interiors i exteriors i del mobiliari històric, l’eliminació de l’empaperat de les parets, la instal·lació d’una nova tarima accessible amb baranes i faristols per a cada membre del consistori, la reparació i protecció del mosaic hidràulic, i la restauració del sostre estabilitzant les pintures murals existents.
També s’ha instal·lat nova il·luminació perimetral de la cornisa i s’ha incorporat un sistema motoritzat per al moviment de les làmpades.
A hores d’ara i fins al final de l’obra es treballarà en les connexions elèctriques, de veu i de dades, microfonia i la instal·lació de càmeres i millora del sistema de climatització. Abans de donar-lo per acabat caldrà fer les comprovacions pertinents del bon funcionament del nou equipament instal·lat.
Cal recordar que el projecte va ser aprovat per la Comissió Territorial del Patrimonial Cultural del Penedès, ens depenent del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, garantint que les intervencions respecten i posen en valor el patrimoni històric de l’espai.
Amb aquesta reforma, la Sala de Plens es modernitzarà per oferir un entorn més funcional i accessible, alhora que es preserva la seva identitat històrica i arquitectònica d’un conjunt que data d’inicis del segle XX.
El pressupost d’execució per contracte és de 244.433,32 €, per al qual es comptarà amb una aportació de la Diputació de Barcelona.
Isidre Rius s’incorpora a la Galeria de Fills Il·lustres
La reforma de la sala de plens ha comportat també la retirada i restauració dels quadres que formen part de la Galeria de Fills Il·lustres de la Vila que data dels primers anys del segle XX. Els quadres han tornat recentment a la seva ubicació original, un cop completats els treballs de restauració des del servei de restauració i conservació del VINSEUM.
En aquest sentit i recollint les opinions expressades en diferents ocasions per grups municipals diversos i fent seus els criteris exposats per experts locals en memòria històrica i democràtica, així com les mocions presentades pel grup d'Esquerra Republicana 100xCent Vilafranca, l’alcalde FranCisco Romero va informar en la darrera Junta de Portaveus que el govern municipal ha decidit retirar de la galeria el quadre dedicat a Juan Álvarez de Sisternes, que va ser alcalde durant la dictadura de Primo de Rivera i que va instal·lat l’any 1947, durant la dictadura franquista. Aquest quadre passarà a formar part de les col·leccions del VINSEUM.
En el seu lloc passarà a formar part de la Galeria de Fills Il·lustres de la Vila Isidre Rius i Font (Vilafranca del Penedès, 1856-1919), un personatge rellevant que va deixar petjada en la Vilafranca de finals del segle XIX i principis del XX, contemporani d’alguns dels fills il·lustres de la galeria i del mateix Álvarez de Sisternes. El quadre d’Isidre Rius, obra de Ricard Clausells com la majoria dels quadres de la Galeria de Fills Il·lustres, ja es trobava a la Casa de la Vila, però al vestíbul del saló de plens.
Amb aquesta substitució es dona cabuda dins la Galeria de Fills Il·lustres, a un representant del món institucional local però que va tenir rellevància en una etapa democràtica.
Isidre Rius era boter i va viure la major part de la seva vida a Vilafranca, on tenia un taller amb diversos operaris. Va destacar en els àmbits periodístic, social i polític.
En l’àmbit periodístic, fou fundador i director de tres periòdics vilafranquins i altpenedesencs: El Panadés Federal (1892-1895), Unión (1908-1909), i Lluitem! (1910-1923). Rius publicà nombrosos articles a la premsa local i comarcal i era, a més, un gran orador en públic.
En l’àmbit social, Rius fou un defensor de la classe treballadora. La seva activitat social i sindical destacà a la Federació de Boters i a la Federació de Treballadors Agrícoles. Com a boter, va participar activament en la Secció de Boters de Vilafranca del Penedès (1882-1890) i va ser representant d’aquesta a la Federació d’Oficial Boters de la Regió Espanyola. Va ser un dels fundadors de la Federació d’Obrers Agrícoles de la Regió Espanyola (FOA) i participà activament en el congrés fundacional celebrat a Vilanova i la Geltrú l’octubre de 1893, sent-ne elegit Secretari General.
Isidre Rius també va ser un dels impulsors de l’Ateneu Obrer Vilafranquí que obrí les seves portes l’any 1885 i tingué una llarga vida fins a la dictadura franquista. En fou el seu primer president entre 1885-1886 i 1898-1901). L’Ateneu fou un espai de sociabilitat, cultura i esbarjo de les classes treballadores vilafranquines.
En l’àmbit polític, va ser regidor de l’Ajuntament de Vilafranca entre 1883 i 1887. Es va afiliar al Partit Republicà Democràtic Federal (PRDF) i s’integrà posteriorment a la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR), i fundà el Centre Republicà Autonomista de Vilafranca (1917).
Isidre Rius va ser escollit diputat provincial pel districte d’Igualada-Vilafranca als comicis de 1911, com a candidat de la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR). Va quedar primer al districte amb 7.245 vots i ocupà l’escó durant tota la legislatura, entre 1911 i 1915. Va participar de nou a les eleccions provincials de renovació parcial de la Diputació el de març de 1915, on va renovar l’escó fins al març de 1919. Va morir sent diputat a la Mancomunitat de Catalunya, on formà part de diverses comissions durant els 8 anys que va ser diputat, entre d’altres de les comissions de Govern i de Foment de l’Agricultura, i de la Junta d’Instrucció Pública.
Com a mostra de l’estima ciutadana de què gaudia Isidre Rius, cal ressenyar la nota biogràfica del periòdic Baluart de Sitges, núm. 910 de 29/3/1919, publicada arran de la seva mort que detalla que ”en la seva jovenesa, fou lluitador incansable i honrat polític sempre(...). Es distingí sempre en el compliment del seu deure, i per un igual servia als amics que als adversaris i mai la feu servir per a fins particulars i innobles, puix sense fortuna visqué i sense ella deixa a la seva estimada família”.
