
ERC de Vilafranca demana que el govern espanyol cedeixi “de manera immediata i sense cost” el prop d'un centenar d'habitatges de la Sareb a Vilafranca, perquè l’Ajuntament els pugui gestionar i ampliar el parc públic. El grup considera que aquesta mesura permetria facilitar l’accés a l’habitatge a les famílies i als joves de la vila.
Els respublicans atribueixen la manca de cessió a una qüestió de voluntat política del govern espanyol i recorden que ja hi ha hagut cessions d’habitatges de la Sareb per a la gestió municipal. Per això, reclamen que aquesta possibilitat s’estengui al conjunt dels pisos que la societat té a Vilafranca.
La formació també demana “més iniciativa” al govern municipal per reclamar aquests habitatges davant l’Estat i proposa sumar esforços amb altres ajuntaments que comparteixin aquesta necessitat. Els republicans defensen que “l’accés a l’habitatge ha de ser una prioritat del consistori” i que “disposar de més pisos de gestió pública permetria donar una resposta més àmplia a la demanda”.
La formació republicana alerta que la dificultat per accedir a un habitatge s'ha convertit en una de les principals preocupacions de la ciutadania. Apunten que, a Vilafranca, la manca d'oferta disponible i l'increment sostingut dels preus estan expulsant moltes famílies i persones joves que no poden desenvolupar el seu projecte de vida a la vila.
Per això, Esquerra-100xCent defensa que garantir el dret a l'habitatge és una prioritat absoluta. "La gent de Vilafranca, la gent que viu a Vilafranca, ha de poder continuar vivint a Vilafranca", assenyala Pere Sàbat, portaveu dels republicans. Apuntava que “Vilafranca té prop de 900 pisos buits i el preu mitjà del lloguer se situa al voltant dels 900 euros. A més, ha guanyat unes 4.000 persones en els darrers quatre anys”.
El grup relaciona part d’aquest creixement amb l’arribada de població de Barcelona i la seva àrea metropolitana que busca preus més assequibles. “aquesta pressió pot acabar obligant veïns de Vilafranca a marxar del municipi”, alerta. Consideren que la dificultat per trobar un pis afecta tant la possibilitat de construir un projecte de vida com els vincles comunitaris i el sentiment de pertinença.

