La plataforma 100xCent Vilafranca ha organitzat un nou sopar-conversa amb la participació de Marcel Esteve, president del Casal i exalcalde de Vilafranca, en una trobada centrada en la importància de l’associacionisme i els principals reptes culturals de la vila de cara al 2026. La sessió va servir per reflexionar sobre el paper de les entitats com a eix vertebrador de la vida social, cultural i cívica del municipi.
Durant la seva intervenció, Esteve va subratllar que “l’associacionisme és imprescindible pel progrés de la nostra societat i ho ha estat així des de fa generacions”, i va reivindicar el valor del treball constant i sovint invisible que duen a terme les entitats i el voluntariat. Segons va remarcar, les iniciatives culturals, esportives i socials sorgides de l’associacionisme formal i informal “han de rebre tot el reconeixement, protagonisme i suport de les institucions”, ja que moltes de les activitats de qualitat que es fan a Vilafranca són fruit d’un esforç col·lectiu sostingut en el temps.
En aquest sentit, Esteve va defensar que l’Ajuntament ha de garantir equipaments adequats, donar suport a les activitats impulsades per les entitats i promoure un projecte global de planificació participada, transversal a tots els serveis municipals, basat en el diàleg i l’acord amb l’associacionisme per definir les prioritats de futur de la vila.
Pel que fa al Casal, Esteve va fer un repàs a la seva evolució històrica des de 1904 fins a l’actualitat, afirmant que “el Casal sempre ha estat un reflex de la societat”. Actualment, el Teatre Casal registra prop de 32.000 espectadors anuals, manté aliances amb 46 entitats i acull unes 900 activitats, fet que el consolida com el teatre amb més ús de la vegueria i com un espai cultural de referència intergeneracional. L’objectiu del Casal, va recordar, és “ajudar a teixir la societat”, promovent projectes compartits que superin l’atomització associativa i tinguin “un impacte real en la millora i la transformació social de la vila”.
Finalment, Esteve va posar sobre la taula la necessitat de reforçar la relació amb l’Ajuntament, adequar el teatre Casal per superar les seves limitacions estructurals i ampliar els espais de participació, especialment per al jovent. També va apel·lar a tenir en compte “la gent que no s’associa, que no participa”, amb l’objectiu de construir una Vilafranca més oberta, cohesionada i culturalment viva.
