Actualment i aquí, hi ha moltes responsabilitats, estímuls,..., que promouen en moltes institucions, empreses, persones, la sensació de que no s’arriba a tot.
Aleshores sorgeix la repetida sentencia, no podem, no puc, ja que estem atrafegats. Fet que en la majoria de casos i vegades no es cert, ja que segons el diccionari de la llengua catalana, estar atrafegat es trobar-se ocupat en un treball gran, dificultós, urgent, lo qual en molts dels casos no es així.
Possiblement fora més encertat parlar de que s’està saturat, que pot semblar el mateix, però no es així.
Hom pot saturar-se a conseqüència de la càrrega de treball, que també es pot veure influenciada per la disposició de l'individu a fer tasques, així com al seu entorn particular i social (estres, gènere, classe social, obrer...).
Un cop analitzats, ambdós casos son importants i requereixen atenció, tanmateix com ha passat amb altres mots, han perdut valor pel seu ús generalitzat i inconcret.
No soc, ni serè un professional per valorar aquestes situacions, però si que soc un observador.
Així com exemple, un cep requereix d’un lloc on hi hagi aigua, nutrients, temperatura, sòl,...suficients per créixer. Un desajust d’un d’aquests components farà que el cep també ho faci, generant per exemple, moltes més fulles que les necessàries per promoure fruits sans i suficients, ja que aquestes requeriran molta aigua, nutrients, radiació, en detriment dels raïms.
Aleshores cal aplicar una estratègia simple però cabdal, tornar a equilibrar el cep, per assolir els objectius productius amb salut.
Possiblement, part d’aquest atrafegament, saturació, es podria minvar, sinó evitar o suprimir, eliminat tot el superflu que ens envolta, i que en part interioritzem.
La vida es única, en tot l’ampli i profund sentit de la paraula, per això, es important contribuir a l’equilibri propi i dels altres, acceptant l’ús de paraules, de les que no s’entén la seva aplicació a la realitat, entre altres coses perquè es desconeix molt dels altres, i reivindicant, també, el dret a no estar desatès perquè el sistema esta saturat, i els seus components atrafegats.
Resoldre aquest i altres problemes requereix focalitzar esforços de canvi en el sistema, i no tant sols en els seus components.
