Veient i sobretot escoltant a PTV la rua de carnaval de Vilafranca, no resulta començar del tot encertada per part masculina en les seves intervencions, ja que si bé un dels comentaristes assenyala que, parlant amb membres participants a la rua de Santa Margarida i els Monjos va denotar cert rebuig a la normativa pionera penalitzant econòmicament a les carrosses i comparses que no respectessin la difusió de temes musicals que fomenten i, o, intueixen una posició de superioritat de l'home sobre la dona, cosa que no comparteix però respecta; és el torn del segon comentarista, també masculí, on s'hi expressa obertament contrari a dita normativa.
És l'hora d'escoltar la opinió del tercer comentarista de la rua, és una dona, i després d'un intrigant silenci -llàstima, les càmeres no enfoquen els i la comentarista en aquell delicat moment-, es pot intuir també que hi ha la corresponent empassada de saliva a ell associat, intenta i aconsegueix ser políticament correcte. Ha d’haver passat un mal tràngol, certament es troba en una posició d’inferioritat numèrica i evita’l és el que considera més adient en aquell moment. Doncs dona! si interpretes que els comentaris han estat, si més no, desencertats, opinables o fora de lloc, no és no, digues el que penses, ja que si no ho fas, el que estàs fent és defugir del conflicte i donant-los per vàlids.
En cap cas t’havies d’haver vist en aquesta malauradament normalitzada situació, acceptada per aquesta societat educada en uns valors masclistes que situacions així no ajuden a defugir-ne. En resum, cal molta pedagogia, manca molta feina per fer.
