El dia 9 de setembre a la nit vaig escoltar una entrevista que li van fer al Dr. Antonio Turiel investigador del CSIC, especialista en el canvi climàtic i temes relacionats, i molt bon comunicador, per la senzillesa amb que mostra els temes i la contundència científica amb la qual els tracta.
La seva xarrada i explicacions se centraven en els efectes del Niño (https://youtu.be/Ncf3qbXUfOg?is=XMHAFtgXMTUpdYTU) en el clima mundial, però sobretot en com es podria veure afectada la península Ibèrica, en la que ocupem l’extrem superior occidental, vorejant el Mediterrani, que afegeix incertesa i grans contrastos climàtics i meteorològics als quals la realitat climàtica ens imposa (https://revistes.iec.cat/index.php/QA/article/view/156290/153722).
Al mateix moment, naixies tu, benvolgut i molt desitjat Quim, i vaig sentir una gran alegria, il·lusió... i felicitat.
Tanmateix, vaig començar a donar-li voltes a com podria ser la teva vida respecte del que m’acabaven d’explicar.
Així, vaig valorar que si tot va bé com desitgem veuràs els anys vint del segle XXII, un món que no sé imaginar-me, i per tant, no puc fer-me una idea realista de com serà la teva vida en un sentit ampli i profund.
M’agradaria que el coneixement científic i les humanitats anessin sempre aplegades, que la sobrietat, l’empatia, la justícia, l’amor pels altres i un mateix, junt amb el sentit comú fossin el marc on desenvolupessis la teva vida individual i social.
Però, ai els peròs!, cal entendre i assumir la realitat ambiental, que hi haurà com a conseqüència d’un sistema socioeconòmic, simplement pervers vers la vida, ja que només des del coneixement objectiu es poden plantejar opcions reals particulars, que incideixin positivament en la globalitat.
Accepto i tinc en compte el que sabem des de fa uns quinze anys, i en aquesta entrevista ens explica Turiel, per adonar-li valor positiu, el necessari per un cop acceptat que aquest és el nostre, el teu temps, cal fer amb altres, per la felicitat de tothom.
No et faci vergonya emprar el mot felicitat, no és carrincló, és definitori de l’estat d'ànim de qui se sent plenament satisfet o molt content del que fa i viu amb altres. És un dret que tenim com persones en el món, i al mateix temps, es una obligació d’estendre-la i mantenir-la arreu.
No tinguis por, segur que en sereu cada cop més que pensareu en plural per viure plenament en singular, i així parar i revertir aquest desgavell planetari.
Força, responsabilitat, compromis... gaudeix de tot i tothom, t’estimo!
