El sector vitivinícola es troba en un moment complexa un més dels molts en què s'ha trobat i es trobarà.
Així han aparegut aranzels, sobreproducció, baixos preus de compra i venda, pèrdua d'identitat del producte en alguns casos significatius i representatius, canvi global, nova i canviant realitat climàtica, incerteses de tota mena, nous hàbits de consum, on molts d’aquests estan associats a la salut... (1).
Res nou, però si preocupant sobretot si no es fa res, o encara pitjor, si es plantegen accions que pretenen moure-ho tot, per no canviar absolutament res.
Manquen idees per pensar un nou model i eines per desenvolupar-lo, que segur que en el país i més enllà, hi ha més que suficients d’ambdós (2), però és com podar, cal coneixement i bona eina, i en el procés actual, possiblement el punt dèbil està en l’eina.
No es pot canviar res aplicant el que es coneix i, per tant, que ha contribuït a la situació en què ens trobem, el qual empitjora el procés, i més encara si es fa en base a aportacions a la baixa.
No es pot plantejar un demà pensant en abans-d'ahir, no es pot considerar i valorar una solució parcial, sí és que realment ho és, per aplicar-la a tothom i arreu.
Mai han sigut bons aquests plantejaments, però menys ara, i considerar que amb la simple aplicació de les paraules sostenible, transformador, innovador, intercultural, intel·ligència artificial, metaanàlisi... és prou per fer quelcom nou, és un gran i greu error.
És important ser cauts amb qui ens repeteix contínuament que la tecnologia ens traurà de l’atzucac ambiental, conseqüència de la globalització i la sobreexplotació planetària, tot i que l'IPCC en el seu informe del 2014, ja deia just al contrari, i també, amb els que des de posicionaments contraris per acció i omissió a la nova realitat ambiental, han girat el seu discurs com un mitjó, seguint tendències paulistes o marxistes. Els primers han vist la llum de la ciència de cop i volta sense llegir, ni estudiar, ni discutir, ni valorar res, els segons han aplicat la màxima de Groucho Marx, tinc aquestes conviccions, però si no li agraden en tinc d’altres.
No fer és dolent, però no fer-ho bé en molts casos és pitjor, perquè enredereix les solucions, gasta despeses materials, intel·lectuals i personals en va, i a més, afecta molt negativament la conducta dels que han de promoure i fer el canvi (3).
Per favor, deixeu-nos de romanços!
