Ja han sortit les notes de la selectivitat, i amb elles, una realitat difícil d’acceptar:
estudiants brillants plorant i vocacions en risc. No és per falta d’esforç, sinó per un sistema que torna a fallar. Ho hem vist en matemàtiques: exàmens confusos i notes inesperadament baixes. El problema no és només la dificultat, sinó la distància entre el que s’ha treballat i el que s’avalua en poques hores.
Quan no entens què et demanen, no és exigència, és manca de rigor. I si això és generalitzat, potser no falla l’alumnat. A més, la correcció tampoc dona confiança: criteris poc clars i sensació d’arbitrarietat en un sistema on dècimes decideixen futurs.
El més dur no són les notes, sinó les conseqüències: renúncies, frustració, anys d’esforç qüestionats. No es demanen exàmens fàcils, sinó justos. Perquè si no ho són, no seleccionen talent, filtren incertesa. I la pregunta queda: fins quan?
