Aquest darrer març sigut el mes plujós del que va de segle (https://www.meteo.cat/wpweb/climatologia/butlletins-i-episodis-meteorologics/butlleti-mensual/), fet que s’ha fet encara més pales perquè es venia d’una sequera perllongada al llarg de tres anys (https://www.meteo.cat/wpweb/climatologia/butlletins-i-episodis-meteorologics/historic-de-cartografia-climatica/historic-de-mapes-de-precipitacio-mensual/).
La pluja, l’aigua ha estat molt ben rebuda arreu, i molt especialment en els secans, com és el cas de l’actual Penedès, perquè si res es torça, assegura la campanya vitivinícola d’enguany.
És important tot i el moment optimista, pensar que estem en el Mediterrani, on després de l’aigua ve la sequera, i per tant no fer res nou, simplement continuar fent el que cal, com arranjar els sols (erosió, compactació, capacitat d’emmagatzematge d’aigua...), gestionar els ceps vers situacions amb major radiació, temperatura i evaporació on l’aigua procedent de les arrels és una petita part de la solució front de maduracions no equilibrades, plantejar les parcel·les ara que hi ha bonança, vers situacions d’escassetat (reduint densitats, promovent ceps més petits...)... i continuar pensant en el reg, que aviat es concretarà en la constitució de la Comunitat de Regants del Penedès/Anoia/Garraf.
Al bon any que hi haurà, no sabem com serà meteorològicament el que el succeirà, tampoc quan arribarà el reg, on i amb quina qualitat i quantitat d’aigua, si la política aranzelària mundial just ara promoguda per un i acceptada per molts està per quedar-se o no, si els hàbits de consum són permanents, dràstics..., si es coneixen els productes vínics alternatius per oferir als nous consumidors.
Per tant, la incertesa hi és i gran, essent la confiança en els altres i al que es coneix l’única manera de fer-li front, l’esperança que els canvis són per millorar, i el treball en equip per promoure sinergies positives.
A més cal fer-ho obertament, ja que el que és opac no genera credibilitat, tot assumint sempre i explicar-ho, que no es coneix tot, el qual no és ignorància ni incompetència, sinó la simple visualització del fet que la vida és complexa i la nostra activitat la complica, promovent d’una manera no volguda crisis associades a les solucions, que afectaran subsectors, a la fi persones.
Com deia Martí Pol (1965) “I, sobretot, no oblidis que el teu temps és aquest temps que t'ha tocat viure, no un altre, i no desertis, orgullós o covard, quan et sentis cridat a prendre part, com tothom, en la lluita, perquè el teu lloc, només tu el pots omplir".
Dons som-hi, no hi ha altra opció per aconseguir que la majoria estigui funcionalment bé.
