Les reformes de les administracions en matèria de seguretat social agrària tenen conseqüències directes en la vida de la gent al camp. I, avui, aquestes conseqüències recauen, de manera especialment dura, sobre les pageses. Per això, ho diem clar: les retallades tenen nom de pagesa.
Quan, des de l’Administració s’impulsen reformes que redueixen prestacions i no es corregeixen desigualtats estructurals històriques, el resultat no és igual per a tothom. La igualtat real no és tractar tothom igual, sinó garantir que ningú tingui menys drets. I avui, al sector agrari, això no es garanteix.
Al camp, les pageses continuem acumulant pitjors condicions: cotitzacions més baixes, trajectòries laborals fragmentades, treball invisibilitzat i menys accés real a drets socials. I això té decisions polítiques al darrere.
Les reformes recents en les prestacions vinculades a la maternitat, l’embaràs i les cures en són un exemple clar. Lluny de facilitar la conciliació i la continuïtat al sector, aquestes mesures dificulten encara més sostenir una vida digna al camp. El missatge que s’envia des de les institucions és clar: si ets pagesa i vols ser mare, si has de cuidar o si tens un problema de salut, el sistema no t’ofereix una cobertura suficient. Aquest sistema ens posa en una situació de vulnerabilitat que, en molts casos, fa difícil continuar al sector amb garanties. Això no és conciliació. Això és expulsió.
Expulsió de projectes de vida. Expulsió de futur per al món rural. Perquè quan hem de triar entre quedar-nos al camp o tenir més drets, no estem davant d’un problema individual. Estem davant del resultat d’un sistema polític i de drets fet des dels despatxos, que no entén què vol dir viure i treballar cada dia al sector agrari i al món rural.
La mateixa lògica injusta es reprodueix en el sistema de pensions. Durant anys, no s’ha reconegut adequadament el treball real de moltes pageses, fet que es tradueix en cotitzacions i pensions molt baixes. I quan queden vídues, el sistema no garanteix una protecció real. Les deixa pràcticament en la mateixa precarietat, però amb menys seguretat i amb la mateixa càrrega de despeses. Això no és protecció social. És una injustícia contra les vídues pageses.
Parlar d’igualtat real també és parlar de vellesa digna al camp. És parlar de poder viure amb tranquil·litat, sense neguit constant. És parlar de reconèixer, d’una vegada, tota una vida de treball que ha sostingut explotacions, famílies i territori.
Des de Dones d’Unió de Pagesos ho diem clar: sense drets socials, no hi ha futur digne al camp. I sense pageses amb drets, no hi ha pagesia possible. Defensar les pageses és defensar una pagesia justa, viva i amb futur per a tothom. No volem privilegis. Volem drets.
Perquè el que està en joc no és només una prestació. És la dignitat, la vida i el futur de la pagesia.
