Han començat els incendis agroforestals, en les planes agrícoles i en alguna vinya amb molta vegetació entre els ceps del país, en una temporada seca, en moments de molt elevades temperatures, que fins i tot han coincidit amb la primera gran onada de calor.
Aquests a causa de les condicions tèrmiques i de sequera, es produeixen en períodes abans impensables (https://www.observatoriforestal.cat/incendis-forestals/), desfent la dita popular, i les potencials actuacions associades, de “els focs s’apaguen a l’hivern”, convertint-se aquesta afirmació en un mite a causa del canvi, de la realitat climàtica i de les noves condicions dels nostres boscos (https://www.youtube.com/watch?v=t0J3YVuaUAo&t=2s;https://www.medecc.org/wp-ontent/uploads/2021/05/MedECC_MAR1_4_Ecosystems.pdf; https://www.medecc.org/wp-content/uploads/2021/05/MedECC_MAR1_SPM_CAT.pdf).
Tanmateix, en el període hivernal 2025-2026, que va de desembre de 2025 fins al març de 2026, Catalunya va viure una temporada d'incendis forestals excepcionalment tranquil·la i sota mínims històrics, trencant la tendència de sequera extrema dels anys anteriors. Aquesta treva hivernal es va deure principalment al fet que l'hivern 2025-2026 ha estat un dels més plujosos de les últimes tres dècades a Catalunya, gràcies a la successió de diferents episodis de gotes fredes durant el mes de desembre que van deixar grans acumulacions d'aigua (https://govern.cat/govern/docs/2026/05/28/11/59/2026_Bombers%20Generalitat_Dossier%20de%20Campanya_Forestal%202026_.docx.pdf).
Ara, en juny, es produeix una barreja perfecta, molta energia, suficient combustible i practiques antropogèniques necessàries, com són les collites de cereals, amb risc associat (https://www.elcugatenc.cat/opinio/102099/convergencies; https://www.qcom.es/robert-save/opinion/se-puede-decir--pero-no-pensar--que-la-meteorologia-es-una-anecdota_72170_8_75890_0_1_in.html), els ha propiciat.
Aleshores apareixen en els mitjans de comunicació tota una munió de comentaristes que fan servir conceptes tècnics, que de poc o res serveixen al receptor de la informació (perímetre, estabilitzat, controlat, vegetació agrícola, espai forestal degradat, boscos madurs...). També, el nombre d’hectàrees afectades i les persones confinades, com si la superfície i els habitants, tinguessin una relació directa, i per tant l’afectació també ho fos.
Altres comenten, que els agents, els que siguin, ja que cal reconèixer que el seu nombre, colors de l’uniforme i la diversitat administrativa creix any rere any, estan treballant per trobar l’origen i les causes, per tal de poder atribuir al fet que o a qui, l’origen del foc, i les seves conseqüències socioeconòmiques.
Potser ja n'hi ha prou de fer valoracions puntuals i de cercar responsables específics, el tema tot i la complexitat inherent de la natura mediterrània, i les complicacions que el nostre metabolisme social afegeix, és senzill. Ho és perquè la solució està en la causa, i per tant coneixent-la, es poden aplicar remeis.
El foc agroforestal es pot tractar d’evitar i controlar, si es redissenya el paisatge, tot ell, assumint d’una vegada per totes, la realitat climàtica que ens acompanya i acompanyarà, en el que la interacció, natura amb activitat humana és un tot, des de sempre, però que cal assumir sense reticències.
Per tant, la responsabilitat no és difosa, es concreta, és de totes i tots, que generem i mantenim un sistema socioeconòmic, pensat pel benefici quotidià, sense considerar el futur.
Un benefici basat en la despesa desproporcionada de tota mena de béns i recursos, sense mostrar ni un bri de sobrietat en el disseny de solucions i la seva aplicació.
A tall d’exemple molt proper a la vegueria, s’ha valorat el tren circular Vilanova i la Geltrú – Mataró més enllà de la comunicació no radial del país, com afectarà la distribució de les persones, els canvis de densitat poblacional, la necessitat de recursos bàsics com aigua/energia/aliments/biodiversitat, i els elaborats com l’educació a tots nivells, la sanitat, l’habitatge, els serveis...?
Dissenyar i fer un territori resilient i agradable per viure són el model i l’eina contra el foc, fer-ho entre totes i tots és el marc funcional per assegurar-ho ara i en el futur, pels que hi som i hi seran (https://vadevi.elmon.cat/entrevistes/marc-castellnou-tenim-risc-incendi-perque-hem-creat-paisatges-insostenibles-115184/; https://www.youtube.com/watch?v=Grk8x2Mr9Ko&t=2s; https://www.youtube.com/watch?v=ORWZRtsbORA&t=158s).
Cercar la causa o el causant, és no voler assumir que l’arbre no ens deixa veure el bosc, i seguir tan tranquils, en l’error, mentre s'espera un altre foc de ves a saber de quina generació. Es un gran i greu error.
* Es una sort ser l’ombra de Marc Castellnou. Magnífic i gracies!
