L’apagada de la setmana passada ha servit per moltes coses, com ara per posar en evidència la fragilitat del nostre sistema energètic, que la nostra vida depèn de l’electricitat, els efectes de la privatització d’un servei públic, ..., però també ha servit perquè els vells roquers de la Patronal i del PP reivindiquin el manteniment de les centrals nuclears, petició a la que s’han afegit partits catalans com Junts i ERC.
És evident que la tardança del govern de la Generalitat i de l’estat en oferir informació ha facilitat la difusió de falses notícies com ara que tot plegat es devia a un ciberatac rus o l’excessiva utilització de fonts renovables. Tot plegat desmentit des de la informació tècnica rigorosa.
Segurament les causes de l’apagada son diverses i cal fer una investigació a fons que haurà de tenir en compte que va passar en tres moments: l'origen de l'oscil·lació del sistema, l'apagada general i la recuperació. Pel que fa a la primera, se sap que hi va haver una primera caiguda d'una instal·lació de generació elèctrica al sud-oest d'Espanya i, immediatament després, una segona caiguda que va provocar una oscil·lació de la xarxa que ja no es va poder estabilitzar. Quant a la segona, el problema va ser que la caiguda d'una central va contagiar tot el sistema fins a provocar una apagada general i cal preguntar-se per què no es va poder estabilitzar la pertorbació? I, pel que fa a la tercera, cal destacar la importància de les interconnexions amb França i el Marroc i la recuperació de les instal·lacions mes flexibles com la hidràulica i els cicles combinats.
Les nuclears, no només no van ser la solució, sinó que, en molts aspectes, van formar part del problema. El problema és va ser no disposar de suficients bateries per emmagatzemar l’energia renovable excedentària. El problema va ser la gestió privada d’un recurs públic com Red Eléctrica.
L’apagada ens ha mostrat la importància de la governança pública de l’energia, d'avançar en sistemes de suport davant d'incidències, de millorar els mecanismes de detecció i protecció, de consolidar una xarxa mallada i una generació descentralitzada per a major autonomia i resiliència i de la necessitat de desplegar infraestructura d'emmagatzematge. A res de tot això responen les centrals nuclears, són tot el contrari, per contra les renovables sí que són un camí per contribuir-hi i a la democratització del sector elèctric.
L’apagada també ha posat en evidència que a Catalunya ens queda molta feina per fer en transició i independència energètica.
