La premsa últimament parla molt de la seguretat ciutadana com a primordial prioritat en els moments que estem travessant. Em situo a Catalunya. Aquests mitjans de comunicació, parlen de que degut a la marxa de la policia, els mossos d’esquadra no donen abast. Manquen mitjans i personal per una actuació eficaç.
No només a les grans ciutats, sinó també als pobles petits (menys de 2.000 habitants). A la comarca de l’Alt Penedès (Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quinti de Mediona, a l’Anoia (La Llacuna). Són exemples per fer-nos l’idea.
A aquests pobles petits, els hi pertoca la comissaria de mossos d’esquadra més propera. No seria de més que es poguessin dotar de policia local. La pregunta seria: tenen els ajuntaments competència en aquesta matèria?. Els aldarulls i les baralles hi son bastant sovint. Per tant la seguretat hi ha de ser i haver-hi per a tothom. Els i les ciutadanes hem d’estar protegits davant la inseguretat i la disbauxa existent.
En el context d’aquests pobles, hi ha les pedanies o nuclis urbans (exemple, Espiells, Can Batista, Cal Xombo). En aquests casos és la policia local de la població a la qual pertanyen, els responsables de preservar la seguretat.
La seguretat ciutadana als pobles, és ara mateix, una premissa i una necessitat, que sens dubte és té de vetllar i aconseguir. Cal el màxim de compromís de les autoritats vers a aquest problema.
