Ha arribat l’hora dels pactes, de fer molta i bona feina. Pactes racionals, “municipalistes”, no de país, territori. Las eleccions ja ho deien, municipals. És a dir, treballar, manar i fer pel teu poble. Pobles, municipis, ciutats que requereixen de un bon grup, un bon equip de persones, disposades a dialogar, consensuar, acordar punts de vista diferents per un fi en comú.
En aquest aspecte, els partits polítics, han de tenir molt clar, que el seu cap de llista ha de ser l’orientació, el pal de paller, que un cop elegit, sigui el responsable de tirar endavant un programa que ha de satisfer als veïns i les veïnes.
Els batlles, els alcaldes, han de governar per ells mateixos, no rebent ordres de les direccions dels partits. Malgrat que a vegades, davant la complexitat, es fa necessària la recomanació exterior, per tal de cobrir l’expedient.
Pactes de dreta, pactes de l’esquerra, pactes anti-natura, pactes personalistes. Al meu entendre, és aquesta diversitat de pactes, els quals es poden donar a les poblacions. En aquests dies llegim a la premsa, els moviments, els efectes-domino dels partits polítics de dreta i esquerra, per a que els seus candidats surtin elegits com a alcaldes. Aquest ample ventall de possibilitats , alternatives, és des de el meu punt de vista, el denominador comú que s’ha de imposar el dia 15 de juny, en la constitució dels ajuntaments. En la governabilitat d’aquests.
Un dia especial, per una data important. Un deure ciutadà, per una bona democràcia. Poble i polítics, hem de viure, l’hora dels pactes, com un esdeveniment històric i vital per el bé de la societat, en la que tots i totes hi convivim.
